Gai Rabiri Pòstum

De Viquipèdia

Gai Rabiri Pòstum (Caius Rabirius Postumus) fou un cavaller romà fill de Gai Curi, un ric granger i publicà.

Va néixer després de la mort del seu pare i per això fou anomenat Pòstum. La seva mare era la germana de Gai Rabiri, el qual el va adoptar i el nom del qual va agafar.

Era un prestamista important i entre els seus deutors hi havia Ptolemeu XII Auletes que havia demanat fortes quantitats per subornar a notables romans en favor de mantenir-lo al tron. Els seus suborns l'obligaven a oprimir al seus súbdits per obtenir diners i finalment una revolta el va expulsar del poder, i es va refugiar a Roma el 57 aC.

Allí Rabiri i altres li van donar diners per seguir subornant, ara en orde a ser reposat al tron (manera amb la qual els creditors podrien cobrar). Finalment Ptolemeu fou reposat per Aule Gabini, governador de Síria i home de Gneu Pompeu (55 aC).

Rabiri va anar llavors a Egipte on fou nomenat dioecctes o cap tresorer. En aquest càrrec va amassar una fortuna, però les seves exaccions foren tant terribles que el rei el va haver de detenir per justificar-se davant el poble.

Rabiri es va escapar de la presó potser amb la connivència del rei, i va anar a Roma, però allí fou acusat en el judici contra Aule Gabini per repetundae; Gabini fou castigat a pagar una forta multa que no va poder satisfer, i Rabiri fou declarat responsable subsidiari sempre que es pogués demostrat que havia rebut alguns dels diners obtinguts per Gabini.

Ciceró va defensar a Rabiri, però el resultat del judici no es coneix, encara que segurament fou condemnatori ja que després va sortir a l'exili, del que fou cridat per Juli Cèsar, al que va servir.