Gai Furni (tribú 50 aC)

De Viquipèdia

Gai Furni (Caius Furnius) fou un magistrat romà. Fou tribú de la plebs el 50 aC i amic de Ciceró. Fou a proposta seva que Ciceró fou cridat després d'estar un any a Cilícia i el senat li va concedir un "Donar gràcies". La clàusula inclosa per Furni que condicionava el retorn de Ciceró a que els parts romanguessin tranquils a l'estiu de l'any 50, no va agradar a Ciceró ja que l'estiu era el temps més freqüent en que es produïen atacs aïllats.

Es va oposar a la proposta dels optimats de que Juli Cèsar havia de renunciar immediata i incondicionalment al proconsolat de la Gàl·lia. El 49 aC, iniciada la guerra civil, Cèsar el va enviar a Ciceró amb una carta.

Ciceró també el va recomanar el 43 aC a Luci Munaci Planc que era procònsol a la Gàl·lia Transalpina, on Furni fou llegat del procònsol durant la guerra entre Marc Antoni i Octavi August i romangué al càrrec fins a la batalla de Filips el 42 aC.

Durant la guerra entre Marc Antoni i Octavi, va informar a Ciceró dels sentiments de les legions i comandants a Hispània i la Gàl·lia. A la guerra de Perusa va prendre part junt amb Lluci Antoni; va defensar Sentinum (Úmbria) contra Octavi August. Fou un dels tres oficials comissionats per Lluci Antoni per negociar la rendició de Perusa i com que fou molt ben rebut per Octavi va despertar sospites entre els antonians.

El 35 aC fou prefecte d'Àsia sota Marc Antoni i va fer presoner a Sext Pompeu que havia anat a la zona després de la seva derrota a mans d'Agripa el 36 aC. Després de la batalla d'Àccium (31 aC) es va reconciliar amb August per mediació del seu fill Gai Furni, i va rebre el rang de senador consular essent nomenat un dels cònsols sufectes de l'any 29 aC.

Després fou prefecte de l'Hispània Citerior el 21 aC (Dió Cassi; Florus 4.12.)