Gai Flamini (cònsol 187 aC)

De Viquipèdia

Gai Flamini (Caius Flaminius) fou fill del cònsol Gai Flamini mort al Llac Trasimè.

Fou un magistrat romà que fou qüestor de Publi Corneli Escipió Africà el vell a Hispània el 210 aC. El 196 aC fou edil curul i va distribuir entre el poble molt de gra a bon preu que li havien donat el sicilians dels seus excedents em agraïment al bon govern del seu pare a l'illa i d'ell mateix.

El 193 aC fou pretor i se li va donar la província d'Hispània Citerior amb autorització per portar veterans a Hispània i reclutar allí legionaris. Va anar a Sicília a reclutar tropes i a la tornada fou empès per una turmenta a la costa d'Àfrica però va arribar a Hispània on va fer la guerra amb èxit pels romans; va assetjar i conquerir la ciutat de Litabrum i va fer presoner al cap Corribilo.

El 187 aC va exercir com a cònsol junt amb Marc Emili Lèpid (cònsol 187 aC), al rival del qual, Mac Fulvi, Flamini li havia donat suport. El senat va assignar el país lígur com a província dels dos cònsols i Lèpid es va molestar ja que la volia sencera per ell mateix, com a successor de Marc Fulvi, que l'havia administrat els dos darrers anys. Finalment però els dos cònsols van anar a la seva província i van combatre als lígurs. Flamini va derrotar als triniats i els va desarmar, i després va atacar als apuans, un altra tribu lígur que havia envaït territoris de Pisa i Bonònia, que també foren sotmesos; per no tenir les tropes desocupades va començar la construcció d'una via entre Bonònia i Ariminum i el seu col·lega un altra entre Placentia i Ariminum que s'havien d'ajuntar a la via Flamínia.

El darrer càrrec que se li coneix és el de triumvir de la colònia d'Aquileia.