Fuga de Segòvia
De Viquipèdia
Fuga de Segòvia és com es coneix la fugida del penal de Segòvia el 5 d'abril de 1976 de 29 presos polítics (24 d'ells militants d'ETA i cinc catalans del FRAP, FAC, MIL i PCE) pel col·lector d'aigües fecals després d'haver cavat un túnel durant mesos, i que acabà amb l'arrest de 24 dels fugats, la mort en una trobada amb la Guàrdia Civil a Burguete (Navarra) d'Oriol Solé i Sugranyes i la fugida a França de quatre d'ells.
Taula de continguts |
[edita] Planificació
Ja el 1975 havien planificat la fuga, però els plànols i les fotografies del clavagueram de la penal de Segòvia que havien aconseguit els presos van caure en mans de la policia gràcies a l'ajuda de l'infiltrat Mikel Lejarza.
La planificació la van dur a terme principalment els presos d'ETA, que eren més organitzats. Els altres van dur a terme tasques de recollida d'informació. Entre els presos fugats hi havia Josep Lluís Pons Llovet (MIL), Bittor Arana (ETA), Oriol Solé i Sugranyes (MIL), Bixente Serrano Izko, Iñaki Garmendia, Jose Angel Urtiaga Martinez, Angel Amigo, Lucio Lobato (PCE), Ramon Llorca i López (FAC), Carles García Solé (FAC), Mikel Lascurain, Koldo Aizpúrua i Jesús María Muñoa i altres.
[edita] La fugida
Amagats en un camió, van viatjar des d'allí fins a Espinal, poble navarrès proper a la frontera, on es van amagar en una broda a l'espera d'un mugalari (contacte que els conduiria forest a través fins a França). Però el contacte els va fallar i els evadits hagueren de tirar-se al bosc en plena nit i sense ajuda, i la densa boira els va trair. En les 24 hores posteriors, un d'ells havia mort en tiroteig i el grup de 21 que anava amb ells decidí entregar-se. Els dies 7 i 8 d'abril tres etarres foren detinguts a Aoiz i Itoiz. Els quatre que restaven (Carles García Solé, Mikel Lascurain, Koldo Aizpúrua i Jesús María Muñoa) s'amagaren a una casa a Espinal fins que pogueren passar la frontera. Un cop a França, foren confinats pel govern francès a l'illa de Yeu fins que es decretà l'amnistia de 1977 i pogueren tornar.
[edita] Influència posterior
Ha estat la fuga més massiva que es recorda a Espanya, i va tenir certa repercussió internacional: Le Monde la va posar en primera pàgina i la va titular La grande evasión. Tot i la caiguda de la gran majoria dels fugats, va ser un cop molt dur per a la credibilitat del sistema repressiu postfranquista. El 1981 Imanol Uribe va rodar el film La fuga de Segovia amb ajut d'alguns dels que hi participaren, com Ángel Amigo. Darrerament ha estat protagonista d'un dels capítols de la sèrie documental Dies de Transició emès per TV3.
