Frederic Mompou i Dencausse

De Viquipèdia

Frederic Mompou Dencausse (Barcelona, Catalunya 1893 - íd. 1987 ) fou un compositor català, conegut sobretot per les seves peces per a piano sol.

[edita] Biografia

De família artística (el seu germà gran Josep, que afavoriria econòmicament els seus inicis, esdevindria un pintor d'anomenada), va néixer el 16 d'abril de 1893 a la ciutat de Barcelona, i estudià piano al Conservatori del Liceu abans d'establir-se a París per estudiar amb Ferdinand Motte-Lacroix l'any 1911. Degut a la seva timidesa va abandonar la seva carrera de solista per dedicar-se a la creació musical. El 1914 tornà a Barcelona, fugint de la guerra, però va retornar a París el 1921, i s'hi quedà fins l'any 1941, en escapar de l'ocupació nazi de la capital francesa. Al seu retorn va esdevenir membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Proper a la Lliga Regionalista de Francesc Cambó -la seva mare es casà en segones núpcies amb Lluís Duran i Ventosa-, va mostrar al costat d'altres membres d'aquest partit el seu suport a l'alçament de General Franco, adhesió que després es diluí força. Morí el 30 de juny de 1987, amb noranta-quatre anys, a la ciutat de Barcelona.

[edita] Estil musical

Mompou era un miniaturista en les seves obres, breus i d'una música relativament improvisada, que s'ha descrit com a "delicada" o "íntima". Les seves influències principals foren l'impressionisme francès i Erik Satie, donant-li un estil en el qual l'expressió està concentrada en formes molt petites. Solia utilitzar el recurs de l'ostinato, imitacions de campanes, i una espècie de so meditatiu que Lionel Salter va descriure com "la veu del silenci ... de Sant Joan de la Creu."

L'any 1980 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.