Frans Eemil Sillanpää
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Literatura (1939) |
Frans Eemil Sillanpää 
pronunciació en finès (?) ( Hämeenkyrö, Finlàndia 1888 - Helsinki 1964 ) fou un escriptor finlandès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1939.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 16 de setembre de 1888 a la ciutat de Hämeenkyrö, població a la província de Finlàndia Occidental. D'origen humil, els seus pares van aconseguir els diners necessaris per enviar Sillanpää a estudiar a Tampere i, posteriorment, a la Universitat de Helsinki. En aquesta universitat va estudiar medicina i va relacionar-se amb Eero Järnefelt, Jean Sibelius, Juhani Aho i Pekka Halonen. L'any 1913 va retornà a la seva vil·la natal, dedicant-se a l'escriptura.
Morí el 3 de juny de 1964 a la seva residència de la ciutat de Helsinki.
[edita] Obra literària
Els seus escrits són exposicions de la vida senzilla de gent senzilla de la Finlàndia rural i en els primers relats, Elämä ja aurinko ("La vida i el sol", 1916) i Ihmislapsia elämän saatossa ("Els fills de l'home en el seguici de la vida", 1917) es manifesten influències de Knut Hamsun i Maurice Maeterlinck. El seus personatges experimenten la seva destinació, sovint una pèrdua lenta, amb una resignació passiva o una indiferència serena. La vida i una naturalesa evocades d'una manera lírica ofereixen alguns períodes de remissió i de felicitat curta.
Els esdeveniments polítics ocorreguts entre 1917 i 1918 el van inspirar per escriure la novel·la Hurskas kurjuus ("Santa misèria", 1919).
L'any 1939 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, l'únic escriptor en finès en aconseguir-ho, per la seva comprensió profunda del camp rural del seu país i de l'art exquisit amb el qual ha retratat el seu modus de vida i la seva relació amb la naturalesa.
[edita] Obra publicada
[edita] Reconeixements
En honor seu s'anomenà l'asteroide (1446) Sillanpää descobert el 26 de gener de 1938 per l'astrònom i físic Yrjö Väisälä.
