Francocanadenc
De Viquip??dia
Un francocanadenc (en franc??s: Canadien fran??ais; en angl??s: French Canadian) ??s, hist??ricament, un habitant del Canad?? els avantpassats del qual vivien en els assentaments francesos originals del que hui ??s Quebec. En un context contemporani, tamb?? fa refer??ncia a qualsevol canadenc franc??fon. Amb l'excepci?? dels acadians, que tenen una hist??ria diferent, la majoria dels francocanadencs s??n descendents d'agricultors francesos que van colonitzar l'??rea actualment compresa per Quebec durant el per??ode colonial del Canad?? que va comen??ar al segle XVII.
En angl??s, el terme French Canadian diferix de Franco-Canadian que este ??ltim no implica necess??riament un llarg llinatge ancestral que haja habitat en s??l canadenc, sin?? que tamb?? s'usa per a designar immigrants recents de Fran??a o un altre pa??s franc??fon. No obstant, les dites difer??ncies no s??n marcades en catal?? per mitj?? de l'??s de dos termes distints, ja que s'usa la paraula "francocanadenc" per a designar qualsevol d'eixos dos grups.
Els canadencs franc??fons viuen per tot Canad??. Sis milions d'ells estan concentrats al Quebec, on constitu??xen el grup ling????stic predominant, mentres que un altre mili?? est?? dispers al voltant de la resta del pa??s. Aproximadament un 31% dels ciutadans canadencs parlen franc??s i el 25% ??s de descend??ncia francocanadenc. No tots els franc??fons s??n descendents de francesos, especialment en el Quebec actual, i no totes les persones amb avantpassats francesos utilitzen eixa llengua exclusiva o prim??riament. La cultura franc??fona forma part de la literatura i cultura canadenc.
Taula de continguts |
[edita] Grups francocanadencs
Els francocanadencs poden ser agrupats geogr??ficament segons la seua prov??ncia d'origen:
- Qu??b??cois(e), prov??ncia del Quebec
- Franco-Terreneuvians, prov??ncia de Terranova i Labrador
- Franco-Ontarians, prov??ncia d'Ontario
- Franco-Manitobains (Franco-Manitobans), prov??ncia de Manitoba
- Fransaskois, prov??ncia de Saskatchewan
- Franco-Albertains (Franco-Albertans), prov??ncia d'Alberta
- Franco-Colombiens (Franco-Columbians), prov??ncia de la Col??mbia Brit??nica
- Franco-Yukonnais, territori de Yukon
- Franco-Tenois, territoris del Nord-oest
- Franco-Nunavois, territori de Nunavut
(Els noms d'estos grups van ser escrits en els seus noms originals, ??s a dir, en franc??s, per a evitar traduccions err??nies. Entre par??ntesis estan els noms en angl??s d'aquells grups els noms dels quals s??n diferents dels del franc??s)
Els metis no s??n classificats com a francocanadencs, per?? s?? que conformen un grup franc??fon separat, encara que tamb?? parlen angl??s, michif i, antigament, bungi, que est?? extint.
Existix tamb?? una comunitat francoamericana en els Estats Units, particularment en Nova Anglaterra, que s??n majorit??riament descendents de francocanadencs, aix?? com altres tenen els seus or??gens en Ac??dia, especialment en el l??mit entre Maine i Nova Brunsvic. Els cajuns en Luisiana descendixen de les poblacions acadianes procedents de Nova Esc??cia, encara que alguns assentaments franc??fons tenen les seues arrels a Quebec, St. Dominigue (actualment Hait??), Mobile (Alabama), o directament de Fran??a.
[edita] Quebec
A Quebec, el terme ???francocanadenc??? ha sigut cada vegada m??s rebutjat des del naixement del nacionalisme quebequ??s durant la Revoluci?? Tranquil??la de la d??cada de 1960. Les institucions p??bliques de la prov??ncia de Quebec criden ???Qu??b??cois??? als ciutadans quebequesos.
A???? reflexa els forts lla??os socials, culturals i pol??tics entre els quebequesos d'origen francocanadenc, la majoria dels quals s??n franc??fons. ???Qu??b??cois??? tamb?? es referix a qualsevol resident de Quebec; esta paraula va comen??ar a utilitzar-se per a aquella designaci?? c??vica despr??s de la Revoluci?? Tranquil??la, introduint una ambig??itat en el significat del vocable que moltes vegades ??s utilitzat fora del context pol??tic.
Hui en dia, la utilitzaci?? dels termes ???Qu??b??cois??? (mascul??) i ???Qu??b??coise??? (femen??) ??s sovint preferida per a expressar la seua identitat cultural i nacional. Per a les generacions m??s j??vens, la paraula ???francocanadenc??? ??s fins desconeguda, o b??, descoberta per aquells que aprenen angl??s i/o funcionen amb angl??fobs. Els franc??fons que s'identifiquen a si mateixos com Qu??b??cois i que no tenen avantpassats francesos no s??n inclosos dins del grup de francocanadencs.
[edita] Altres ubicacions pel Canad??
Hi ha molts assentaments urbans a Canad?? que tenen una significativa poblaci?? francocanadenc fora de Quebec, entre els quals es troben:
- Port au Port Pen??nsula, Terranova i Labrador
- Edmundston, Nova Brunsvic
- Moncton, Nova Brunsvic
- Ottawa, Ontario
- Cornwall, Ontario
- Sudbury, Ontario
- Windsor, Ontario
- Winnipeg, Manitoba
- R??gio Rivi??re-la-Paix, Alberta
All??, el franc??s est?? protegit davall els drets de llengua minorit??ria segons la Constituci?? de Canad?? des de 1982, defenent-ho de les accions dels governs provincials que han sigut hist??ricament indiferents i hostils respecte a la seua utilitzaci??. Conseq??entment, els francocanadencs de fora de Quebec s'identifiquen com a tals m??s positivament que els quebequesos; esta identificaci?? tendix m??s a complementar que a reempla??ar els grups provincials.
[edita] Hist??ria
Els francesos van ser els primers europeus a establir col??nies permanents en el que hui ??s Quebec. Les col??nies de Nova Fran??a es van estendre despr??s al llarg del territori actualment compr??s per les prov??ncies Mar??times, sud de Quebec i Ontario, aix?? com tamb?? la vall del riu Mississippi. El primer assentament europeu a Canad?? va ser Port Royal fundat en 1605. Els territoris de Nova Fran??a eren Canad??, Ac??dia i Luisiana, i els seus habitants es cridaven a si mateixos Canadiens, Acadiens i Louisianais respectivament.
Encara despr??s de la conquista brit??nica de Nova Fran??a en 1760 durant la Guerra Francesa i ??ndia, els francocanadencs van continuar sent part important de la vida en les col??nies.
Els brit??nics van obtindre Ac??dia despr??s del Tractat d'Utrecht (1713), i a causa d'all?? el 75% de la poblaci?? acadiana va emigrar a altres col??nies brit??niques al comen??ament de la Guerra Francesa i ??ndia. Els francocanadencs van escapar en part per la feta que l'acta de capitulaci?? els convertia en subjectes de nacionalitat brit??nica. No va ser fins a 1744, amb el Acta de Quebec, que es va tornar a adoptar el sistema legal franc??s. En 1791 els francocanadencs del Davall Canad?? van ser introdu??ts al sistema parlamentari brit??nic al crear-se una Assemblea Legislativa electa.
Com conseq????ncia que l'Assemblea Legislativa no tenia poder real, la situaci?? pol??tica es va degenerar en la Rebel??li?? del Davall Canad?? de 1837???1838, a partir de la qual aquella col??nia es va unificar amb el Alt Canad??. Un dels motius per a la dita uni?? va ser la de limitar el poder pol??tic francocanadenc. Despr??s de diverses d??cades d'immigraci?? brit??nica, els Canadiens es van tornar una minoritat en la prov??ncia de Canad?? en la d??cada de 1850.
Les contribucions francocanadencs van jugar papers essencials en l'assegurament d'un govern responsable per a l'Alt i el Davall Canad?? i en la formaci?? de la Confederaci?? Canadenca. No obstant, durant els segles XIX i XX el seu descontent va cr??ixer i, com a conseq????ncia, al voltant d'1 mili?? de francocanadencs van emigrar des de la prov??ncia del Quebec a Nova Anglaterra. La ra?? d'este ??xode va ser principalment econ??mica, encara que tamb?? pol??tica.
Des de 1968, el franc??s ha sigut una de les dos lleng??es oficials de Canad??. ??s a m??s l'??nica llengua oficial del Quebec i una d'elles en Nova Brunsvic, els Territoris del Nord-oest i Nunavut. Els dialectes parlats a Canad?? s??n quelcom diferent d'aquells parlats a Fran??a.
[edita] ??s actual
En angl??s, els termes utilitzats per a designar els grups provincials tot sovint es definixen ??nicament per la prov??ncia de resid??ncia i s??n totalment intercanviables per ???francocanadenc???. Malgrat que este darrer terme s'empra for??a en la dita llengua (la traducci?? de la qual seria ???French Canadian???), molts canadencs el consideren antiquat, especialment al Quebec. La majoria dels habitants del Canad?? de llengua francesa utilitzen les designacions particulars segons la seua prov??ncia d'origen encara que visquen fora; per exemple, un Qu??b??cois que es muda a una altra prov??ncia o territori resta considerat com a tal i no canvia de grup per aix??.
El terme ???francocanadenc??? ??s usat encara en els contextos hist??ric i cultural, o quan es desitja designar els membres de la col??lectivitat del dit origen, com en el nom i mandats d'organitzacions nacionals que servixen a les comunitats minorit??ries franc??fones al voltant del pa??s. Els canadencs franc??fons sense un origen francocanadenc, com a immigrants d'altres pa??sos en qu?? es parla franc??s, no solen ser designats pel terme en q??esti??; la paraula ???franc??fon???, d'??s m??s general, al??ludix als canadencs de parla francesa de qualsevol origen ??tnic.
[edita] Organitzacions
- F??d??ration culturelle canadienne-fran??aise (Federaci?? cultural francocanadenca)
- Association canadienne-fran??aise pour l'avancement d??nes sciences (Associaci?? francocanadenca per al desenvolupament de les ci??ncies)
- F??d??ration de la jeunesse canadienne-fran??aise (Federaci?? juvenil francocanadenca)
[edita] Banderes francocanadenques
Flag of Akk??dia.svg
Acadia |
|||
Franco-Terreneuviens
|
Franco-Albertains
|
Franco-Manitobains
|
|
Franco-Yukonnais
|
Franco-Tenois
|
Franco-Nunavois
|