Francisco Javier Garc??a Gaztelu
De Viquip??dia
Francisco Javier Garc??a Gaztelu, Txapote (n. Bilbao, 12 de febrer de 1966). Membre dirigent de la banda terrorista ETA condemnat judicialment per la seva participaci?? a diversos crims, com els assassinats de diferents pol??tics del Partit Popular. ??s conegut pels ??lies Jon, Xabier i Otsagi. T?? un fill amb la tamb?? etarra Irantzu Gallastegui, Amaia, concebut durant un vis a vis en una pres?? francesa.
Taula de continguts |
[edita] Activitat terrorista
Francisco Javier (o Xabier) Garc??a Gaztelu Txapote fou detingut per primera vegada amb 18 anys, acusat d'atacar amb c??ctels molotov diversos concessionaris de vehicles americans i francesos al Pa??s Basc.
Inici?? la seva activitat criminal durant els anys 80 en el Comando Donosti fins el 30 d'agost de 1991, data on fug?? a Fran??a despr??s d'un tiroteig al barri bilba?? de Bego??a entre membres d' ETA i agents de l' Ertzaintza, on resultaren morts un policia, Alfonso Menchaca, i el membre de la banda Juan Maria Ormazabal, Turko.
Despr??s d'aquest incident passaria a la clandestinitat com a membre alliberat de la banda, realitzant tasques de suport per a diversos comandos i integrant-se a finals de l'any 1994 en el Comando Donosti, dirigit per Francisco Javier Arizcuren, Kantauri, i integrat per Valent??n Lasarte, Juan Ram??n Carasatorre i el propi Txapote.
L'assassinat del sergent de la Policia Municipal de Sant Sebasti?? Alfonso Morcillo el 15 de desembre de 1994 ??s la primera acci?? de sang que s'atribueix a Txapote i Carasatorre al Comando Donosti.
L'any seg??ent assassina Gregorio Ord????ez, regidor del PP de Sant Sebasti??, el 23 de gener de 1995, i a Mariano de Juan, brigada de l' Ex??rcit de Terra, el 10 d'abril de 1995. El 19 d'octubre del mateix any mor el comissari Enrique Nieto a causa de les ferides patides a l'atemptat sofert el 8 de juny.
Despr??s de l'atemptat frustrat contra la casa quarter de la Gu??rdia Civil d' Arnedo (17 d'agost de 1995), Txapote protagonitza una espectacular fugida, desarmant i esposant els agents que els seguien despr??s d'haver patit un accident amb el vehicle utilitzat per escapar. La Gu??rdia Civil estableix un setge al voltant de la serra de Badaya, per?? la pista dels terroristes es perd a Andoain, (Guip??soca), sis dies despr??s.
Txapote i Lasarte romanen amagats uns mesos a Fran??a, fins el gener de 1996, quan tornen a Guip??soca. Un mes m??s tard, el 6 de febrer, Txapote assassina d'un tret al clatell Fernando M??gica, dirigent hist??ric del PSE-EE.
La detenci?? de Valent??n Lasarte, el 25 de mar?? de 1996, deixa com a cap del Comando Donosti a Txapote. Despr??s de l'assassinat del funcionari de presons Francisco Javier G??mez El??segui, Fernando Elejalde ??s detingut per la Policia. Gaztelu torna a escapar.
El 10 de juliol de 1997 es converteix en el protagonista criminal m??s important d' ETA, al matar de dos trets al cap a Miguel ??ngel Blanco, regidor del PP a Ermua, despr??s d'haver-lo segrestat durant quaranta-vuit hores. Irantzu Gallastegui, Amaia, i Jos?? Lu??s Geresta completen el comando assass??.
Tamb?? se l'atribueix l'autoria de l'assassinat del regidor del PP a Errenteria, Jos?? Lu??s Caso, l'11 de desembre de 1997. La seva darrera acci?? terrorista amb sang ??s l'assassinat del regidor del PP a Zarautz, Jos?? Ignacio Iruretagoyena, el 9 de gener de 1998.
Una vegada abandona el Comando Donosti, Garc??a Gaztelu es trasllada a Fran??a i comen??a a col??laborar amb Jos?? Javier Arizkuren, Kantauri, en la direcci?? dels comandos il??legals (enregistrats per la Policia).
La caiguda de Kantauri el mar?? de 1999 comporta l'ascens de Txapote en la direcci?? militar d' ETA i, suposadament, s'encarrega de reorganitzar els comandos durant la treva mantinguda per ETA fins el desembre de 1999, dissenyant l'ofensiva que els terroristes posaran en pr??ctica a la fi de l'alto-el-foc. Contrari a la treva i considerat per les seves accions criminals com un pistoler, ??s partidari d'aconseguir la independ??ncia del Pa??s Basc a base de cotxes bomba i morts damunt la taula.
[edita] Detenci??: Txapote davant la Just??cia
La detenci?? es produeix arrel de la investigaci?? pel robatori d'una encunyadora a Irun, el [novembre]] de 1999. Els detinguts faciliten el nom del col??laborador d' ETA Ibon Mu??oa, qui havia proporcionat recolzament log??stic al Comando Donosti. Mu??oa declara que s'havia entrevistat amb Txapote a la localitat francesa d' Angelu.
Es pentina aquesta localitat amb ajut de la Gendarmeria francesa fins a localitzar-lo el 22 de febrer de 2001 a la terrassa del restaurant Havana Cafe, al barri de Sables d'Or, en companyia del ciutad?? franc??s Stephan Robidart, tamb?? detingut. La Just??cia francesa el procesa per pertinen??a a banda armada, tinen??a il??l??cita d'armes, municions i documentaci?? falsa[1].
El 26 de juliol de 2002 ??s condemnat pel Tribunal Correccional de Par??s a 10 anys de pres?? per pertinen??a a banda armada [2]
El 13 de juliol del mateix any es nega a contestar a les preguntes que el jutge de l' Audi??ncia Nacional Juan del Olmo li formula a Par??s sobre l'assassinat de Miguel ??ngel Blanco.
El gener de 2003 les autoritats franceses fan p??blic que cinc pressumptes membres d' ETA, entre ells el propi Txapote, havien intentat fugar-se de la pres?? parisina de La Sant?? mitjan??ant l' ??s d'explosius.
La Just??cia francesa ha aprovat diverses demandes d'extradici?? a Espanya de Garc??a Gaztelu, entre elles per la seva pressumpta participaci?? en els assassinats dels pol??tics Gregorio Ord????ez, Jos?? Lu??s Caso i Fernando M??gica, el sergent Alfonso Morcillo i el brigada d' Infanteria Mariano de Juan Santamar??a.
El desembre de 2005 les autoritats franceses decideixen entregar temporalment a Txapote a fi de ser jutjat a Espanya pel segrest i posterior assassinat del regidor Miguel ??ngel Blanco.
Jutjat el juny del 2006, s'acull al seu dret a no declarar durant el judici, presentant una actitud desafiant. Encara que es nega a intervenir durant la primera jornada del judici, Gaztelu utilitza el seu dret a la darrer paraula per a recon??ixer ser militant d' ETA i afirmar que la banda no abandonar?? la lluita armada.
Condemnat a 50 anys de pres?? com a autor material de l'assassinat de Miguel ??ngel Blanco, el tribunal tamb?? li prohibeix apropar-se a la localitat bisca??na d' Ermua durant cinc anys a partir de la seva posada en llibertat.
En el judici per l'assassinat del pol??tic socialista Fernado M??gica, se'l condemna a 82 anys de pres??, prohibint-li visitar Sant Sebasti?? durant els sis anys seg??ents a la sortida de la pres??.
Per l'assassinat del popular Gregorio Ord????ez, Txapote ??s condemnat a 30 anys de pres?? "com autor d'un delicte d'assassinat terrorista amb tra??doria, en concurs ideal amb un altre atemptat amb premeditaci??. A m??s, se'l prohibeix apropar-se durant cinc anys a la fam??lia de la v??ctima o a Sant Sebasti??, i se'l condemna a pagar 500.000 ??? d'indemnitzaci?? als hereus", malgrat el Tribunal sentencia que "no es pot afirmar amb certesa" si Txapote fou l'autor material del tret mortal.
Aquesta sent??ncia fou motiu de pol??mica donat que la ??nica prova condemnat??ria contra Txapote fou la declaraci?? d'un altre imputat, situaci?? que en d'altres sent??ncies havia provocat l'absoluci?? dels processats.
[edita] La societat davant els actes de Txapote
Les conseq????ncies pr??ctiques dels assassinats perpetrats per Txapote foren el sorgiment d'un moviment social contrari a la viol??ncia i la conseg??ent creaci?? de diverses associacions contr??ries al terrorisme i al nacionalisme basc, com ara Basta Ya o el Foro Ermua [3] o l'auge dels populars en el Pa??s Basc en les eleccions del 2001, la vict??ria del PP en les eleccions generals de l'any 2000 i l'inici d'una etapa de pactes antinacionalistes entre el PP i el PSOE que debilitaren el govern basc presidit pel PNB.
