Francesca Madriguera i Rodon
De Viquipèdia
Francesca Madriguera i Rodon, coneguda per Paquita Madriguera, (Igualada, 15 de setembre del 1900 – Montevideo, 2 de novembre del 1965) va ser pianista i compositora.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Germana del també compositor Enric Madriguera, als tres anys ja començà l'estudi del piano sota la direcció de la seva mare. A Barcelona prengué lliçons amb Frank Marshall i King que la presentà a Enric Granados i Campiña, que sempre més la considerà la seva alumna predilecta. Als cinc anys oferí el primer concert al Centre Autonomista de Sant Gervasi i amb onze triomfà al Palau de la Música Catalana en un recital d'obres pròpies. Després d'un cicle de concerts a Madrid (a la Sala Navas, a l'Ateneu, al Casino i al Palau Reial), el 1913 debutà al Royal Albert Hall londinenc, amb un concert dedicat a la cantant barcelonina Maria Barrientos. Un any més tard anà amb l'Orfeó Català a París i Londres. El juny del 1915 s'embarcà cap a Nova York amb un contracte; residí als EUA entre els anys 1915 i 1919, visquent ella i la seva mare amb la catalana Anaïs Nin, època en que gravà gran nombre de rotlles de pianola; modernament, s'han reeditat en disc compacte (vegeu l'apartat de Discografia). Feu concerts als EUA i a alguns països d'Amèrica del Sud.
Actuà a Igualada el 26 de setembre del 1918, al Cercle Mercantil; en aquell moment ja havia escrit trenta-cinc composicions. El 1920 es casà amb l'uruguaià Arturo Puig, diputat i director del diari La Democràcia, i abandonà la música. En restar viuda (1933), reaparegué més tard a Barcelona, com a solista, amb l'Orquestra Pau Casals. Es tornà a casar amb el guitarrista Andrés Segovia el 1936, i amb ell tingué dos fills, Andrés i Beatriz. Visqueren a Suïssa, Barcelona i, per causa de la Guerra Civil (la seva casa fou saquejada després de la seva partença), Itàlia i finalment a Montevideo (1937), on Paquita Madriguera tenia propietats provinents del seu primer matrimoni. A la capital d'Uruguai es desfeu la unió amb Segovia i aquest marxà a Nova York (1943).
Mario Castelnuovo-Tedesco (1895 – 1968) els dedicà la Fantasia per a guitarra i piano (1950), una composició en dos moviments, en un homenatge conjunt a ella i a Andrés Segovia. En l'actualitat (2005), l'Ajuntament d'Igualada i l'Escola Municipal de Música, en el marc dels premis Ciutat d'Igualada, convoquen el Premi Madriguera, de composició musical per a joves orquestres. L'arxiu històric d'aquesta ciutat conserva també un petit fons Madriguera d'entre 1900 i 1930.
[edita] Obres
- Aleluya (1944), cançó, música i lletra de Paquita Madriguera. De la col·lecció Tres romancillos
- L'aplec de l'ermita
- Atalaya, per a piano i cant
- La boda india, per a piano i cant
- El canto del grillo, per a piano i cant
- Capvespre d'estiu, per a piano i cant
- The Cuckoo
- Enyorant en Patufet, per a piano i cant
- Enyorant la meva terra, per a cant i piano
- Humorada, per a guitarra
- La niña de marfil (1947), cançó, música i lletra de Paquita Madriguera . De la col·lecció Tres romancillos
- Non, non, per a piano i cant
- Pastoral, per a piano i cant
- Dansa del sàtir i les nimfes
- Caravana
- El petit regiment, per a piano i cant
- Romancillo (1944), cançó dedicada a Conxita Badia, música i lletra de Paquita Madriguera
- Se fué el día de mi corazón (1944), cançó, música i lletra de Paquita Madriguera . De la col·lecció Tres romancillos
- Serenade (entre 1913 i 1932), per a piano
- Serenata aragonesa, per a piano i cant
- Tres romancillos
[edita] Discografia
- Masters of the Piano Roll Series. The Great Female Pianists Vol. 5: Paquita Madriguera Segovia Perivale, Middlesex (Anglaterra): Dal Segno, 2006
[edita] Bibliografia
- Paquita Madriguera Visto y oído: La estrella del alba Buenos Aires: Nova, 1947. Memòries
- Maria Teresa Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé Diccionari biogràfic d'igualadins Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1986
