Francesc Salv?? i Campillo
De Viquip??dia
Francesc Salv?? i Campillo (Barcelona 1751-1828) fou un metge catal??. Format a Val??ncia, Osca, Tolosa de Llenguadoc i Barcelona, va ingressar el 1773 a l'Acad??mia de Medicina Pr??ctica i el 1786 a la de Ci??ncies, totes dues a Barcelona i creades per la Junta de Comer??. Va guanyar dos premis i un acc??ssit convocats per l'Acad??mia de Medicina de Par??s els anys 1787, 1789 i 1792, respectivament. Pel que fa a la medicina, cal presentar-lo com a defensor de la inoculaci?? i la vacunaci?? contra la verola.
Va ser el director de la c??tedra de Medicina Medicopr??ctica que es va inaugurar a Barcelona sota la responsabilitat de l'Acad??mia de Medicina barcelonina. Salv?? va deixar testimoni del seu pas per la direcci?? de la c??tedra amb la publicaci?? dels A??OS CL??NICOS (1802-1806 i 1812). Com a cap de metges va participar en aquell temps en l'enfrontament amb els cirurgians, un afer ple de problemes d'atribucions, privilegis i enveges.
M??s que com a metge, Salv?? ??s fam??s com a f??sic. En aquesta tasca es va distingir en el camp de l'electricitat. El 1795 va llegir a la Reial Acad??mia de Medicina de Barcelona una mem??ria titulada La electricidad aplicada a la telegraf??a, en qu?? qualificava el tel??graf el??ctric de "factible" i "efectiu". Va acumular experi??ncies en aquest camp a la seva casa del carrer Petritxol, i en va fer una demostraci?? a Madrid, a la cort, el 1796. Salv?? i Campillo va proposar l'establiment d'una l??nia telegr??fica entre Alacant i Palma de Mallorca, que no s'arrib?? a realitzar mai. Tot i aix??, anys despr??s, Guglielmo Marconi va recon??ixer la v??lua dels descobriments del cient??fic catal??. Per tot aix?? se'l va considerar un dels pioners de la telegrafia el??ctrica. D'altra banda Salv?? ??s autor de la s??rie meteorol??gica m??s antiga de l'Estat espanyol.
La curiositat cient??fica de Salv??, per??, va anar m??s enll??: va participar en l'enlairament dels primers globus a Barcelona (1784) i en una proposta per obtenir oxigen a partir de la descomposici?? de l'aigua. Tamb?? va participar en l'establiment del metre com a unitat de mesura. Aquesta curiositat en ??mbits tan diversos fa que se'l consideri, en el camp cient??fic, l'il??lustrat per excel??l??ncia de Catalunya. I ??s que aquest esperit intel??lectual l'acompanyava sempre: va fer donaci?? de la seva biblioteca a les acad??mies i fins i tot va cedir el cos, un cop mort, per a l'ensenyament de la medicina. El seu cor va restar en mans de l'Acad??mia.
