Francesc Miralles Bofarull

De Viquipèdia

Francesc Miralles Bofarull (Tarragona, 1940) és un crític i historiador català de l'art. Format a la Universitat de Barcelona, en fou molts anys professor. Treballà a Ediciones Destino i fou director de l'Escola Massana de Barcelona. Va ser designat primer director del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), però poc abans de la inauguració la designació fou revocada sense explicacions. Ha estat molts anys crític d'art al setmanari Destino, i al diari La Vanguardia, entre altre publicacions. Va dirigir la important revista d'història de l'art "Estudios Pro-Arte".

Coordinà la Història de l'art Català d'Edicions 62 (des del 1982), i hi publicà el volum corresponent al segle XX, primera aproximació seriosa i basada en fonts sòlides sobre l'art català contemporani. Ha publicat nombrosos llibres, especialment monografies d'artistes actuals (Pla-Narbona, Gerard Sala, Elena Paredes, Daniel Argimon, Josep S. Jassans, entre d'altres), però les seves aportacions principals són la monografia Anglada-Camarasa (1981) (en col·laboració amb Francesc Fontbona), que conté el catàleg raonat de la seva pintura, la monografia catàleg sobre els dibuixos del mateix Anglada (2006), la monografia més extensa apareguda sobre el ceramista Llorens Artigas (1992), també amb catàleg de la seva obra, i un conjunt de monografies sobre Joaquim Mir, que han representat l'estudi d'aquest pintor per etapes i que han convertit Miralles en el principal expert de Mir. També ha publicat monografies sobre Oleguer Junyent (1994) i Pere Pruna (1998).