Francesc Bosch i Morata
De Viquip??dia
Francesc Bosch i Morata (X??tiva 1902 - Mexicali (M??xic) el 1950) fou metge, mestre, pol??tic i Conseller valenci??. Fou un dels principals dirigents de l'Agrupaci?? Valencianista Republicana primer, i del Partit Valencianista d'Esquerra el 1935. Durant la guerra civil espanyola fou representant d'aquest partit com a Conseller de Sanitat del Comit?? Executiu Popular de Val??ncia l'agost del 1936, i posteriorment del Consell Provincial de Val??ncia, organisme que aleshores substituia l'antiga diputaci??. Fou nomenat Conseller de Cultura el 7 de gener de 1937 des d'on dugu?? a terme, d'acord amb la legalitat republicana, una important tasca cultural: anim?? cursos de llengua, cre?? els Premis literaris i musicals del Pa??s Valenci?? i impuls?? decisivament la creaci?? de l'Institut d'Estudis Valencians, fundat el 9 de febrer de del 1937, dins del qual s'integrava, entre altres, la Bibilioteca del Pa??s Valenci??, considerada com a biblioteca nacional valenciana en el propi Decret de creaci??.
[edita] Consideracions pr??vies i activitats inicials
Francesc Bosch i Morata fou un dels personatges m??s destacats dels valencianisme pol??tic dels anys trenta. Abans de la guerra ocup?? c??rrecs d???import??ncia al si de les agrupacions pol??tiques i culturals nacionalistes. Va ser president del Centre d'Actuaci?? Valencianista, secretari del Comit?? Pol??tic de l???Agrupaci?? Valencianista Republicana, l??der indiscutible del Partit Valencianista d'Esquerra, representant del Comit?? Executiu Popular, amb el c??rrec de Conseller de Sanitat i finalment, Conseller de Cultura dins el Consell Provincial Valenci??. ??s considerat el primer Conseller de Cultura del Pa??s Valenci??, per tal com actu?? al conjunt del territori valenci??, abans i tot d'obtindre-hi l'autonomia pol??tica.
Col??labor?? en el diari El Mercantil Valenciano, i entre d???altres, en les revistes El Cam?? i la Rep??blica de les Lletres. Va ser un dels signants de les Normes de Castell?? (per l'AVR), l???any 1932, per tal d???assolir un acord ortogr??fic i gramatical que garantira la unitat de la llengua. Fou un entusiasta admirador de Constant?? Llombart, les idees del qual reivindic?? amb fervor. Arran el seu nomenament com a Conseller de Cultura es dedic?? a organitzar i redre??ar la cultura dels valencians respecte de la qual tenia una visi?? ampla i fecunda de les seues possibilitats. Obra seua fou la fundaci?? de l'Institut d???Estudis Valencians, creat ???per a facilitar i orientar la nostra clara renaixen??a???.
[edita] Constituci?? del Partit Valencianista d'Esquerra
El Partit Valencianista d???Esquerra, un partit relativament jove ???es constitu?? el 8 de desembre de 1935-. D???esquerres i valencianista, m??s que un partit de masses, responia a una for??a composta per professionals, b??sicament liberals, que defensaven una estructura federal per a l???Estat en la qual el Pa??s Valenci?? tinguera el seu futur aut??nom propi, preocupats per l???Estatut i per la situaci?? de marginaci?? de la cultura aut??ctona. La seua pres??ncia en les institucions pot considerar-se la revelaci?? pol??tica m??s notable de tota la contesa, avalant la bona disposici?? dels valencianistes per a l???autogovern. La defensa de la llengua era un element central i aquesta preocupaci?? normalitzadora la canalitzaven a trav??s de la pres??ncia dels seus intel??lectuals en organismes com l???Associaci?? Protectora de l???Ensenyan??a Valenciana, a la qual pertanyien Lloren?? Rubio, Antoni Vallet, Vicent Vilaplana o Maximili?? Thous i Lloren??, o l???Associaci?? de Mestres Valencians, que presidia Empar Navarro Giner, tamb?? membre del partit. Igualment, altres entitats com ara Cultura Popular, l???Institut d'Idiomes o el Comissariat d'Ensenyan??a de la Conselleria de Cultura, que eren uns altres organismes profundament preocupats per la llengua, comptaven amb militants destacats del PVE.
[edita] Activitats al Comit?? Executiu Popular de Val??ncia
El 5 d'agost de 1936 el Comit?? Executiu Popular de Val??ncia feia una declaraci?? p??blica per a explicar la seua creaci??, avan??ar el seu projecte futur i donar a con??ixer el seu organigrama. Francesc Bosch, com a representant del Partit Valencianista d'Esquerra, va ocupar la Delegaci?? de Sanitat. La seua labor es va iniciar el 20 de juliol, abans fins i tot de la constituci?? del CEP, i cre?? un Comit?? Sanitari del Front Popular amb facultats per a organitzar i inspeccionar els serveis sanitaris, farmac??utics i m??dics de Val??ncia. El seg??ent pas fou el de posar en funcionament el Patronat de Benefic??ncia i Assist??ncia als Menors.
Una activitat destacada de la Delegaci?? que dirigia Bosch Morata va ser l???atenci?? dels menors i milers d???evacuats que setmanes despr??s arribarien a Val??ncia. Destaquen aix?? mateix mesures de prevenci?? de malalties i campanyes de vacunaci??. L???esfor?? m??s important, malgrat tot, el dedic?? a la q??esti?? dels refugiats, especialment dels ??rfens que venien de front de Madrid. S???assistiren uns 8.000 xiquets, que despr??s passaven a aquelles fam??lies valencianes que desitjaven acollir-los. El Pa??s Valenci?? va rebre un total de 242.000 refugiats, quan el nombre de places te??riques era nom??s de 32.000 (Informe de la Missi?? Sanit??ria de la Societat de Nacions a Espanya).
[edita] Activitats a la Conselleria de Cultura
El 23 de desembre de 1936 la Gaceta de la Rep??blica anunciava la creaci?? del Consell Provincial Valenci?? i la desaparici?? oficial del CEP, tot reconeixent l'extraordinari paper efectuat fins aleshores. El 7 de gener de 1937 es constitu??a el Consell Provincial Valenci??. El 12 de gener, a les 9 de la nit, per primera vegada, dos vaixells dels sublevats bombardejaven la costa valenciana. En aquest clima, Francesc Bosch ocupava la Conselleria de Cultura del nou CPV, com a membre del Partit Valencianista d'Esquerra.
La Conselleria de Cultura fou la que majors i m??s interessants projectes anim??. Cal constatar la seriositat amb qu?? Bosch i Morata i els seus col??laboradors treballaren per la recuperaci?? de la llengua i la hist??ria del Pa??s Val??ncia, posant en funcionament una infraestructura cultural ambiciosa que abra??ava tamb?? les conselleries d'Alacant i Castell??. En el terreny concret de la llengua va aconseguir un acord del CPV que feia refer??ncia a la normalitzaci?? del valenci?? en les institucions. La Conselleria tamb?? va lliurar la seua batalla particular amb certs sectors intransigents, especialment els anarco-sindicalistes, que es negaven repetidament a publicar les notes de la Conselleria que anaven redactades en valenci??. No obstant aix??, totes les seues crides, anuncis i documents interns estaven majorit??riament escrits en la nostra llengua. La infraestructura cultural estava basada en les seg??ents institucions creades per la Conselleria:
- Institut d???Estudis Valencians: El Ple del Consell Provincial del 9 de febrer de 1937 aprov?? per unanimitat la creaci?? d'aquest Institut, a imatge de l'Institut d'Estudis Catalans, "per al conreu i propagaci?? de la cultura valenciana". Presidit per Josep Puche ??lvarez, Rector de la Universitat, comptava amb un secretari general, Carles Salvador, i un tresorer, F. Feo Garcia. Era dividit en quatre Seccions: Hist??rico-Arqueol??gica, Filol??gica Valenciana, Ci??ncies, i Estudis Econ??mics (Rafael Font de Mora). La Secci?? Filol??gica Valenciana la integraven: Llu??s Gonzalvo Par??s, Vice-rector de la Universitat (president), Carles Salvador (secretari), Francesc Almela i Vives, Manuel Sanchis Guarner i Bernat Artola Tom??s. (El nombre de membres procedents o vinculats a les comarques de Castell?? era excepcional: Carles Salvador, Francesc Almela i Vives, Bernat Artola).
- Biblioteca del Pa??s Valenci??: L???inter??s que pos?? Francesc Bosch en la creaci?? d???aquesta biblioteca ??s excepcional; enceta un pla de recuperaci?? patrimonial in??dit, de fet aconsegueix que la Col??lecci?? Cervantina de Francesc Mart??nez i Mart??nez siga el fons fundacional.
- Centre d???Estudis Hist??rics del Pa??s Valenci??, depenent de la Universitat de Val??ncia.
- Junta de Monuments Nacionals del Pa??s Valenci??, que recollia les funcions de protecci?? d???edificis i objectes considerats d???inter??s patrimonial.
- Museu de Ci??ncies Naturals, sota la direcci?? t??cnica de la Secci?? de Ci??ncies de l???Institut d'Estudis Valencians.
A la Conselleria de Cultura Emili Be??t ocupava el c??rrec de Secretari. A la Conselleria que presidia Bosch i Morata hi havia el projecte de lligar la cultura valenciana amb els aires de renovaci?? que la intel???lectualitat, majorit??riament castellanoparlant, s???havia marcat des de la Rep??blica i la seriositat i visi?? de futur amb qu?? treballaven per dotar el Pa??s Valenci?? ???pel seu convenciment que prompte s???accediria a l???autonomia- d???uns ??rgans de difusi?? culturals coherents que no menyspreaven la cultura pr??pia, sin?? que la integraven en un proc??s de redre??ament que inclo??a contactes amb organismes semblants del nostre ??mbit ling????stic ???el Conseller Bosch Morata es trob?? en diverses vegades amb el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya (el mallorqu?? Antoni Maria Sbert)i estreny?? els lligams amb la intel???lectualitat catalana-, constitueixen les aportacions m??s positives de la Conselleria de Cultura mentre hi estigu?? Bosch Morata al front. Dins l'estructura org??nica de la Conselleria valenciana de Cultura cal destacar Emili Be??t, qui ocupava el c??rrec de Secretari.
[edita] Interlocuci?? amb el Govern Central de l'Estat
El 4 de juny de 1937, Francesc Bosch i Morata actu?? com a Conseller valenci?? de Cultura davant de l'Administraci?? Central, en formar part de la Comissi?? que s'entrevist?? amb el Ministre d'Instrucci?? P??blica. La finalitat d'aquella reuni?? era obtindre els fons bibliogr??fics que es conservaven al Col??legi del Patriarca de Val??ncia (que el Ministeri considerava seus) per a qu?? s'integraren en la Biblioteca del Pa??s Valenci??, com a patrimoni del poble valenci??. Els Consellers Murria (UGT) i G??mez (CNT), acompanyaren Bosch i Morata en aquesta trobada pol??tica al m??s alt nivell.
[edita] Cessament com a Conseller i el II Congres Internacional d'Escriptors
Francesc Bosch Morata fou cessat com a Conseller de Cultura, a causa de les difer??ncies que acab?? mantenint amb el seu propi partit (PVE), el qual s'acost?? enormement al Partit Comunista. Aquestes tensions provocaren l'eixida d'una quarantena de militants, els quals, b??sicament s'afiliaren a Esquerra Valenciana, a l'igual que ho va fer Bosch i Morata.
El seu cessament i l???enduriment de la guerra impediren que els projectes de la Conselleria fructificaren com s???esperava. Cal recordar que el Govern de la Rep??blica es va traslladar a Val??ncia el 6 de novembre de 1936 i les Corts de la Rep??blica es reuneixen a Val??ncia l???1 de febrer de 1937, sent acollits aquests ??rgans de l???Administraci?? Central de l???Estat a la ciutat, tot produint sovint un efecte contrari a l?????s del valenci??. Val??ncia, com a capital de la Rep??blica, acollia un seguit de ministres, bur??crates, intel??lectuals... que, d???acord amb el testimoni de Ricard Blasco, no solament no s???hi integraren ni respectaren la cultura dels qui els acollien sin?? que la rebutjaren, tot tapant-ne els trets aut??ctons en nom de la cultura vinguda de Madrid, ???com si Val??ncia haguera estat Carabanchel???, diu el mateix Ricard Blasco.
En el II Congr??s Internacional d???Escriptors, celebrat en una part a Val??ncia, per primera vegada hi va haver una delegaci?? valenciana representant la cultura aut??ctona i no l???oficial i hegem??nica. Fou el dia 10 de juliol de 1937 quan es lleg?? la pon??ncia valenciana; ho feu Carles Salvador, i Pompeu Fabra presid?? la mesa aquella jornada ???els catalans tamb?? hi intervingueren, per?? no els bascos, ni els gallecs ni els representants de les Illes Balears-. Constitu?? una novetat hist??rica que subratllava la voluntat de normalitzaci?? cultural i pol??tica de tota una generaci?? ???No ??rem un poble sucursalizat per la cultura oficial ni relegat a simples expressions pintoresques??? digu?? Ricard Blasco, participant en l???encontre.
[edita] La Conselleria de Cultura i l'??s del valenci??
Per al Conseller Francesc Bosch i Morata, la normalitzaci?? ling????stica era una de les principals accions que havia de dur a terme la Conselleria de Cultura. Dins d'aquesta finalitat podem assenyalar una s??rie de fets que actualment s??n fites remarcables de la hist??ria de la llengua:
15 de gener 1937 El valenci?? obt?? la categoria de llengua oficial, juntament amb el castell??. El Consell Provincial de Val??ncia pren aquest acord a proposta del Conseller Bosch Morata. Aquesta proposta fou ratificada el 16 de juliol de 1937: "Disponer ... que todas las inscripciones se redacten en los idiomas oficiales, o en valenciano".
15 de gener 1937 S'inicien els tr??mits per al primer "Curset de Llengua" de la Conselleria L'anunci p??blic diu que est?? obert a mestres, empleats de l'Estat..., i que comen??ar?? l'1 de febrer. Al mateix temps la Conselleria sol??licita els "Contes per a infants" a Seraf?? Salort de Borriana i Enric Soler i Godes de Sant Joan de Mor??. S'organitza un Curset d'Ensenyament per a Sordmuds.
16 d'abril de 1937 L'IEV acorda redactar el Vocabulari Castell?? - Valenci?? i el Butllet?? de Dialectologia Valenciana. Carles Salvador ??s l'impulsor d'una iniciativa que abasta el conjunt del territori valenci?? i no nom??s la "prov??ncia" de Val??ncia. Carles Salvador va presentar tamb?? el 30 de juny l'original de l'obra "Sintaxi Valenciana amb exercicis pr??ctics" per tal de poder-la publicar.
8 de juliol de 1937 Comen??a el segon curset d'idioma valenci?? per correspond??ncia de la Conselleria. L'1 de maig eixiren els certificats de la Conselleria que acreditaven els coneixements als participants al curs anterior.
25 d'octubre de 1937 La lletra "A" del Vocabulari ??s enllestida.L'IEV vol oferir eines de llengua quant abans. Es proposa que per a guanyar temps es publique en fascicles.
Cal recordar que l'any 1937 la Conselleria de Cultura convoc?? de manera oficial els "Premis Musicals del Pa??s Valenci??" i els "Premis Literaris del Pa??s Valenci??". Matilde Salvador fou guardonada per la Conselleria de Cultura amb el "Premi Musical del Pa??s Valenci??, 1937", ??nica edici?? d'aquests premis.
[edita] La Guerra i l'Exili a Fran??a i M??xic
El 1938, Bosch i Morata, mobilitzat per ra?? de la seua professi?? m??dica, particip?? en la batalla de l???Ebre i en la retirada, l???ambul??ncia en qu?? viatjava fou atacada per un avi?? Junquer alemany que li produ?? ferides en un pulm??, les quals anys a venir li causarien la mort. Internat a un hospital de Barcelona va poder recuperar-se???n i uns dies despr??s decid?? passar la frontera. Enmig de l???ex??rcit republic?? va passar a Fran??a per Sant Lloren?? de Cerdans, en una marxa de 48 hores a peu pel Pirineu amb la muller, la sogra i un fill de 10 anys. Passaren pel camp de concentraci?? d???Argelers. Per complir les normes del govern franc??s, se separ?? de la muller anant al camp d???Aude, on va acabar sent metge dels altres reclosos. Quan, m??s tard, va aconseguir eixir i reunir-se amb la fam??lia a Angulema, en entrar els alemanys, va haver d???eixir de Fran??a via Or??, cap a M??xic, deixant novament la fam??lia. En aquell pa??s, despr??s de diverses incid??ncies, es va establir a Mexicali, a la Calif??rnia mexicana, on va exercir de metge a l???hospital local.
A l???emigraci??, Bosch i Morata allunyat dels nuclis de refugiats hi perd?? el contacte i es lliur?? plenament a l???exercici de la seua professi??. La seua conducta com a metge i com a persona, fou exemplar. L???endem?? de la seua mort aparegu?? en el diari El Pr??spero d???aquesta poblaci?? una necrol??gica en qu?? l???autor, Ramiro Berm??dez Alegr??a, glossava la personalitat del finat aix?? com els moments amargs del seu exili pels quals hagu?? de passar a causa de les seues idees democr??tiques.
Les restes del nostre primer Conseller de Cultura reposen avui en el cementeri municipal de la ciutat de Val??ncia en un n??nxol del segon tramat, amb una l??pida on posa doctor Francesc Bosch Morata, la data del naixement i de la mort, i la llegenda ???Sempre els quatre???. Segons coment?? la v??dua, Pilar Trenzano, va haver de demanar perm??s a l???Ajuntament, per poder posar-ho en valenci??, ???per?? ??s que no podia ser d???una altra manera...???.
[edita] Els fruits del treball del Conseller Bosch i Morata
La Conselleria de Cultura i l'Institut d'Estudis Valencians van ser els elements claus de la seua gesti?? pol??tica. Una gesti?? que super??, des de l'oficialitat, els l??mits provincials i dot?? el Pa??s Valenci?? d'una estructura cultural de caire preauton??mic. Aquell Institut d???Estudis Valencians, com diu Vicent Pitarch, ??s el precedent m??s clar de l???Acad??mia Valenciana de la Llengua actual i l???ensenyament del valenci?? a les escoles actual, ja fou una de les prioritats de Bosch i Morata. Alhora, la Biblioteca del Pa??s Valenci?? ??s el precedent m??s directe de l'actual Biblioteca Valenciana.
[edita] Bibliografia
- Albert Girona i Albuixech, Guerra i Revoluci?? al Pa??s Valenci?? (1936-1939) Edita Tres i Quatre, Val??ncia, 1986.
- Joan Enric Pellicer i Borr??s, Tesi Doctoral L'Ensenyament del Valenci?? 1238-1939 (Universitat de Val??ncia).
- Rom?? Segu?? i Franc??s (Biblioteca Valenciana), Pon??ncia "La Biblioteca Valenciana: Un Breu Balan??"; Jornades sobre Biblioteques Nacionals, Biblioteca Valenciana 18, 19, 20 i 21 de maig, 2005.
- Santiago Cort??s Carreres, El Valencianisme Republic?? a l'Exili. Edita Generalitat Valenciana, Comissi?? V?? Centenari del Descobriment d'Am??rica, Val??ncia, 1993. (Pr??leg d'Albert Manent).
- Manuel Aznar Soler / Ricard Blasco, La Pol??tica Cultural al Pa??s Valenci?? 1927 / 1939. Edita Instituci?? Alfons el Magn??nim, 1985, Val??ncia.
