Font de Sant Just
De Viquipèdia
La font de Sant Just està ubicada a la plaça de Sant Just, fent angle amb els carrers Lledó i Palma de Sant Just. L'antiga font era de construcció gòtica, transfigurant-se al 1831, durant l'època neoclàssica.
La llegenda vincula a Joan Fiveller, com a descobridor, mentre caçava, d’una deu d'aigua a la serra de Collserola, i, en el projecte de portar les seves aigües a la ciutat, tant mancada d'elles en aquells moments. La data d'aquest fet és 1427, si be altres historiadors situen en 1367 la seva construcció original.
A la zona principal de la font, té tres aixetes inserides en màscares de pedra de Montjuïc i una pica del mateix material. En el frontis hi ha una imatge de Sant Just sostenint amb una mà la palma del màrtir. També té dos escuts, el del rei i el de la ciutat i, entre aquests, el relleu d'un falcó atrapant una perdiu, en record de les caceres d'en Fiveller.
La font donava al cementiri parroquial que era a la plaça. El 1831, prohibit aquest tipus de necròpolis dins de la ciutat, la font va ser restaurada i s'hi va afegir la balustrada de terra cuita que té a sobre. És d'un auster estil romàntic, i una sèrie de plantes que en pengen contribueixen a donar encant a l'indret, on era costum, en temps reculats, fer-hi funcions teatrals.
L’any 2003 va tornar a ser restaurada.
