Fonologia ??rab
De Viquip??dia
L'??rab est??ndar nom??s t?? tres vocals, /i, a, u/, en les seves varietats llarga i curta. Naturalment hi ha al??lofonies. Aquesta pot ser la ra?? que a la premsa hi hagi tantes version diferents a l'hora de trasnciure els noms de gent com en Bin Ladin/Ben Laden/Bin Laden o en I??ssir/I??sser Arafat.
Bilabials | Inter- dentals |
Dental | Dentals emf??tiques |
(Alveolo-) Palatals |
Velars | Uvulars | Farin- geals |
Glotals | ||
Oclusius | Sords | t | t?? | k | q | ?? | ||||
Sonors | b | d | d?? | d???? | ||||||
Fricatius | Sords | f | ?? | s | s?? | ?? | x | ?? | h | |
Sonors | ?? | z | ???? | ?? | ?? | |||||
Nasals | m | n | ||||||||
Laterals | l?? | |||||||||
Vibrants | r | |||||||||
Semi-vocals | w | j |
- [d??] ??s [g] per a alguns parlants (oclusiva). ??s sobretot caracter??stic del dialecte egipci. A molts llocs del nord d'??frica i al L??ban, ??s [??] (no africada).
- [l] es pronuncia [l??] nom??s al mot /??alla??h/, el nom de D??u (Al??l??).
[ ??] s'usa per a indicar velaritzaci?? i faringealitzaci?? (consonants emf??tiques).
Als dialectes hi ha m??s fonemes. Al Magreb i al llenguatge escrit (normalment en noms) existeix la [v].
Les vocals poden ser (fonol??gicament) llargues o curtes.
Vegeu tamb?? Convenis de transliteraci?? ??rab a catal??.