Fliscorn
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Fiscorn». |
El fliscorn és un instrument musical de vent-metall molt paregut a la trompeta.
Consta d'un tub de menys d'1 cm de diàmetre i d'aproximadament 1.35 m de llargada, enrotllat sobre si mateix. La boquilla és pareguda a la de la trompeta però amb un tudel més curt i el granell més fons, cosa que li proporciona un so més dolç i obscur que la trompeta (a menor profunditat del granel sons brillants, a major profunditat sons dolços). El cos del fliscorn té una forma cònica i acaba en una campana d'uns 20cm de diàmetre.
El fliscorn té incorporat un sistema de vàlvules (pistons o cilindres) que li permeten canviar la sèrie d'harmònics que es desitja fer sonar. Així, podem realitzar unes determinades notes sense pressionar cap vàlvula i aconseguir les restants amb les sèries d'harmònics que apareixen amb la combinació de les seues tres vàlvules.
Aquest instrument apareix de la família dels Bugles i va ser inventat per Adolf Sax. Guarda gran similitud amb la tuba tenor (bombardí), ja que l'única diferencia que existeix amb aquest és el registre en què es troben l'un i l'altre.
Donada la seva tardana aparició és un instrument que no podem trobar a les orquestres simfòniques. No obstant, és un dels instruments més representatius de les bandes militars americanes. En les bandes de música espanyoles es un instrument que dona un color molt especial a la banda. No obstant, amb el pas dels anys els compositors estan oblidant aquest instrument i el seu paper s'està vegent absorvit pel de la trompeta.
La bibliografia de concerts per a fliscorn és quasi nul·la, no existeixen pràcticament concerts per a aquest instrument, encara que algunes tendències diuen que qualsevol concert per a trompeta de l'època romàntica pot adaptar-se per a ser tocat amb el fliscorn.
