Flauta de Pan
De Viquipèdia
La flauta de Pan, flabiol de canons és un Instrument de vent format per vàries canyes, tapades per un extrem, i que produeix sorolls semblants als de la flauta. És típic de les regions situades als Andes. No produeix sons simultanis o acords, sinó que només un únic so a la vegada.
[edita] Orígens de l'instrument
La mitologia grega explica l'origen del flabiol de canons, com a resultat de l'amor del deu Pan vers la ninfa Siringa.
A l'Altiplà, dins de la serralada dels Andes, la Zamponya existia des de l'època precolombina. Els habitants de la zona utilitzaven dos tipus diferents, anomenats sicu i antara, i que es segueixen utilitzant en la música folklòrica peruana i boliviana, a l'actualitat.
El nom zamponya és una deformació de la paraula |espanyola simfonia. És possible que fos com els indígenes del Perú creien que s'anomenava la música dels conquistadors espanyols.
[edita] Execució
L'executant ha d'aguantar les canyes de manera vertical (que es troben unides rígidament entre sí, mitjançant cordes o pals), i col·locar el llavi inferior al costat d'un dels tubs, dirigint el cop d'aire cap endavant, de manera perpendicular a l'eix del tub. Cada atac és accentuat mitjançant un esclafit de la llengua.
El so es produeix perquè l'aire que s'introdueix al tub entra en ressonància amb la vibració produïda per la fricció del vent contra la vora de la canya. La nota musical obtinguda té relació directa amb la longitud de la columna d'aire, mentre que el volum té relació amb el diàmetre intern del tub.
