Fiat 850
De Viquipèdia
| Fiat 850 | |
 |
|
| També anomenat: | Seat 850 Neckar Adria |
|---|---|
| Fabricant: | Fiat |
| Producció: | 1964-1972 |
| Predecessor: | Fiat 600 |
| Successor: | Fiat 127 |
| Tipus: | Compacte |
| Carrosseries: | Sedan 2 portes Sedan 4 portes (SEAT) Coupé 2 portes Descapotable Furgoneta |
| Motor: | 843 cc I4 903 cc I4 |
| Transmissió: | manual de 4 velocitats |
| Llandes: | (Distància entre eixos)=2.027 mm |
| Llargada: | 3.575 mm |
| Amplada: | 1.425 mm |
| Alçada: | 1.385 mm |
| Pes: | 670 kg |
| Similars: | NSU Prinz Renault 8 Renault 10 Simca 1000 Škoda Serie 100 |
El 850 és un model d’automòbil del que Fiat va produir més de 2.800.000 exemplars entre 1964 i 1972.
Taula de continguts |
[edita] Gènesi del projecte i característiques
A començament dels anys 60 Fiat va iniciar els estudis per a la creació d’un nou model per a situar-se entre el 600 i el 1100. El projecte va rebre el codi intern 122, que corresponia a un model completament nou (tot i que amb motor i tracció posterior), però va ser abandonat per tal de contenir les despeses i es va convertir en una evolució del 600. Una de les propostes d’estil del projecte 122 va ser utilitzada per Simca, en aquella època sòcia de Fiat, per a crear el Simca 1000. La primera versió en aparèixer va ser la berlina. Derivat del 600, del qual conserva l’estructura (incloent-hi el sostre i l’habitacle) i la mecànica (actualitzada en molts aspectes, com les suspensions posteriors i el motor), el nou utilitari es proposava com a un model més refinat que el seu progenitor. El treball de Dante Giacosa (cap de disseny de Fiat a l’època) va ser destacable: el frontal més alt i quadrat, els fars anteriors més grans (els mateixos del Fiat 1100), la part externa de la carrosseria redissenyada, el parabrises ampliat, les portes i les finestres posteriors modificades, s’afegeix una nova cua posterior per ampliar l’espai interior i per raons aerodinàmiques amb llums posteriors rodones, l’habitacle, tot i ser estructuralment idèntic permetia major comoditat que el 600 i fins i tot disposar d’una refrigeració més eficient del motor. Tots aquests canvis van fer que a ulls del públic el “850” suposés un gran pas endavant respecte del 600.
Mecànicament el "850" es diferenciava del seu progenitor per la suspensió posterior de rodes independents (amb un nou braç en forma de "Y" que sostenia el motor), per un propulsor (4 cilindres refrigerat per aigua) amb la cilindrada augmentada de 767 a 843cc, muntat més enrere que en el 600, amb la qual cosa s’incrementava l’espai interior. Al moment del llançament existien dues versions. La “Normal” de 34 CV i la “Super” de 37CV.
[edita] Versions derivades
Poc després de la berlina va aparèixer la versió familiar 850 T (evolució del 600 T), de la que es va derivar una mini furgoneta. En 1965 es van presentar les versions esportives, el Coupé dissenyat pel centre d’estil Fiat i el Spider dissenyat per Bertone. Totes dues compartien el bastidor de la berlina, però comptaven amb un motor més potent (47CV per al Coupé i 49CV per al Spider) i frens davanters de disc, mentre que la berlina mantenia tambors a les quatre rodes. Aquestes versions van aconseguir un gran èxit, ja que estèticament (tot i que el Spider es considera més encertat), semblaven Ferrari en miniatura. També en 1965 es va presentar la berlina Super Idramatic, dotada d’un embragatge hidràulic automàtic (el canvi continuava sent manual de 4 marxes): tot i resultar molt còmoda en ciutat va tenir molt poc èxit. Cal destacar també la versió presentada pel carrosser Siata, la “850 Spring”, un descapotable inspirat en els models dels anys 30 amb la mecànica de la versió Super.
[edita] Segona Sèrie
En 1968 es van fer retocs a tota la gamma. Entre les berlines, la “Super” va ser substituïda per la “Special”, millor acabada (amb un nou quadre d’instruments, perfils cromats als laterals, parabrisa i vidre posterior, paraxocs amb bananes rematades amb goma i l’emblema davanter redissenyat) i equipada amb el motor de 47 CV del Coupé i frens de disc davant. El 850 Standard va romandre sense grans variacions.
Les versions esportives també es van actualitzar, sobretot la Coupé, que va ser reestilitzada (nova cua més allargada amb quatre llums rodones encastades en compte de les dues anteriors que sortien com en la berlina, nou frontal amb fars auxiliars i intermitents diferents). Amb aquesta segona sèrie les versions esportives van passar a anomenar-se '850 Sport Coupé i 850 Sport Spider. Totes dues van passar a equipar un nou motor amb la cilindrada incrementada fins a 903cc, que després es muntaria en el 127 entre d’altres. La potència del Sport Coupé estava entre 47 i 52CV, mentre que totes les versions del Sport Spider tenien 52CV.
La producció de la berlina i el familiar es va aturar en 1971 quan es va introduir el 127), mentre que les dues versions Sport es van mantenir al catàleg fins a 1972 (en 1971 els fars auxiliars del coupé van incrementar el diàmetre).
En total la producció italiana del 850 va constar de: 2.203.380 berlines 342.873 Coupé 124.660 Spider
[edita] Versió Familiar i Furgoneta
La versió Familiar (45CV) venia equipada amb el motor de 903cc, mentre que la Furgoneta 85OT (37 CV) era una evolució de la 600T (però amb el motor de 747cc del 600D). El bastidor d’aquests models era el del 600 Multipla però amb la suspensió posterior del 850.
[edita] Producció estrangera
Sota llicència la SEAT va produir el Seat 850 en versió idèntica al dues portes de Fiat, així com les versions Coupé i Spider. A més, Seat va introduir una versió pròpia amb quatre portes i el bastidor allargat. Quan en 1972 Fiat va deixar de produir el 850 va continuar comercialitzant els que fabricava Seat fins a 1974. En total, Seat va produir més de 655.735 unitats del 850. La versió dues portes va ser també produïda a Bulgària, mentre que Zastava va fer servir el seu motor per a equipar el Zastava 850, que malgrat aquesta denominació, compartia la carrosseria del Fiat 600. A Alemanya el 850 va ser el darrer model Fiat produït per Neckar, comercialitzat com a Neckar Adria.
El motor del 850 va ser incorporat al Seat 133, model basat en aquest, però amb una carrosseria actualitzada i que Fiat va comercialitzar en alguns països amb la seua pròpia marca. Com a Fiat 133 es va produir també a Argentina. El motor del 850 també va trobar el seu lloc sota el capot del Seat Panda 35, comercialitzat a alguns països europeus com a Fiat Panda 34.
