Festes romanes
De Viquipèdia
A Roma es celebraven diverses festivitats, destacant la festa del llop (Lupercalia) en honor al déu dels socors Faunus, i que els dansaires eren els Luperci; la festa d'Hèrcules, amb les confraries dels Poticians i els Pinarians; la de Júpiter Capitolí i d'altres.
Les festes en honor de Roma estaven presidides per sis verges anomenades Vestals. La festa de Mart se celebrava de l'1 al 23 de març; la festa de la deessa Tellus (deessa dels camps sembrats) era el 15 d'abril i es deia Fordicida. El 19 d'abril eren les festes de Ceres (Cerialia) i el 21 d'abril era la festa de la Parilia, dedicada al déu dels ramats Pales.
Altres festes eren les Vinalia ( 23 d'abril), Les Robigalia ( 25 d'abril), les Saturnalia ( 17 de desembre), les Compitalia i altres.
La principal festa romana eren els Jocs (Ludi Romani o Ludi Maximi o Ludi Magni), costum importada de Etrúria. Aquests Grans Jocs començaven amb una processó després de la qual anaven les imatges dels déus i darrere els guerrers; seguien les comparses de ballarins (Ludii) amb túniques vermelles i els homes adults amb cascos i armadures, els adolescents amb pells d'ovelles; després venien els músics (el col·legi dels músics o Collegium Tibicinum era tan antic com el dels Salii o saltadors dansaires, però tenia una consideració inferior). Aquesta festa es celebrava a la tardor, al retorn de les tropes en campanya, i era una festa per celebrar la victòria. Inicialment duraven un sol dia però amb el temps se'ls van afegir dies (un dia el 387 aC, un altre el 260 aC i un altre el 245 aC) i es va passar als quatre dies. La seva organització es va encomanar als edils curuls. L'espectacle principal era la carrera de carros, que es celebrava l'últim dia. Els altres dies eren de festa popular, havent-se introduït les representacions teatrals en taulats de fusta. Els músics i mims recorrien els carrers. L'ofici de cantaire, poeta, ballador i arlequí impedia a qui ho exercia l'accés a la milícia i votar en les assemblees populars.
En el carnaval popular (Saturae) s'usaven màscares. La música es feia amb flautes (Tibia).
En les festes se celebraven combats i carreres de carros. Els vencedors rebien una palma com corona cosa que era considerat un gran honor, i un romà s'enterrava sempre amb les palmes o corones guanyades.
També destacava entre les diverses festes la dels Ragis, dedicada als morts.
Totes les festes tenien un desenvolupament similar, cadascuna amb les seves particularitats.
Amb les remeses de blat que arribaven de les províncies sotmeses, enviades pels procònsols o ofertes voluntàriament per obtenir favors, els edils curuls van poder efectuar des de mitjans del Segle II aC el subministrament de gra a preus ínfims. Els magistrats prometien més jocs i festivitats per ser elegits i es van crear noves festes, entre elles la festa de Ceres, protectora del Poble (anomenada festa de la Cereàlia, l'abril, establerta cap al 220 aC), els Jocs Plebeus (des del 216 aC), la festa d' Apol·lo (Ludi Apollinares, des del 212 aC), la festa de la Gran Mare Frígia (Magna Mater Idaea, des del 204 aC). El 173 aC es va crear una festa menor, els Jocs Florals o Floràlia (Ludi Florensei).
Els magistrats que s'encarregaven de l'organització dels jocs devien pagar-los del seu peculi. Corresponien als edils curuls els antics jocs de Roma (Ludi maximi), els Jocs de la Mare de les Deesses o Magna Mater (Ludi Megalenses o Megalènsia) i els Jocs Florals. Als edils plebeus corresponien els Jocs Plebeus i la Cereàlia. Al pretor de la ciutat els Jocs Apol·linaris. Per rivalitzar entre si els magistrats van elevar les despeses dels jocs a grans sumes, amb l'esperança d'assegurar-se la seva elecció como cònsols.
Per obtenir el vot es va anar imposant un regal voluntari, consistent en un combat de gladiadors, pagat de la butxaca particular de l'aspirant (Manus). Un combat de gladiadors costava 720000 sestercios com a mínim, i això era la mesura de la capacitat de l'aspirant front al poble.
[edita] Festes a l'època imperial
Citarem les principals festivitats romanes:
- Les Lupercalia (festa del llop) en honor al déu dels socors Faunus.
- La festa d'Hèrcules.
- Les Liberalia (el 17 de març, en honor de Bacus, però diferents de les Bacanals).
- La festa de Júpiter Capitolí.
- Les Apollinaria (festes en honor d'Apol·lo).
- Les Caprotina (dedicades a Juno).
- Les Consualia (dedicades al déu Consell, protector de Roma).
- Les Hilaria (en honor de Cibeles, mare dels déus).
- Les Mayuma ( 1 de maig, festes del luxe i de les despeses).
- Les Matralia (en honor a la deessa Matuta, sol per a dames).
- Les Matronalia (festa de les dames nobles, l'1 de març).
- La Magna Mater Idaea (festa de la Gran Mare Frígia).
- La festa de Mart (1 al 23 de març).
- Les Terminalia (últim dia de febrer en honor al déu Terminus)
- La festa de la deessa Tellus o Fordicidia (deessa dels camps sembrats, el 15 d'abril).
- La Cerialia (Festa de Ceres, 19 d'abril).
- La Parilia o Palilia (Festa de la deessa dels ramats Pales).
- Les Vinalia ( 23 d'abril i 19 d'agost, en honor de Venus i Júpiter).
- Les Meditrinalia (festes al final de la verema, en les que es provava el vi nou).
- Les Robigalia ( 25 d'Abril).
- Les Saturnalia ( 17 de desembre, després amb César va passar a dos dies i amb August a quatre, a les quals Cal·lígula va agregar un dia, la festa de la Joventut o Juvenalia, i més tard es va fondre amb les festes de les Sigilaria, amb una total probable de set dies. En aquestes festes abundaven els plaers i el vi, i els esclaus i els amos convivien com iguals, i fins a intercanviaven els papers. Alguns Emperadors admetien esclaus en la seva taula durant aquests festes).
- Les Compitalia (festa dels Ragis i les Llars).
- Les Lemuralia (festa privada per espantar als Lèmurs, 9- 10- 11 de maig).
- La Parentalia (festa publica per espantar a Lèmurs i Larves).
- La Febralia o Februales (festa fúnebre en vigílies de primavera).
- La Larentalia (festa en honor de Acca Laurèntia i dels deus Llars)
- La festa dels Ragis (en honor dels Morts).
- La festa de Germànic (establerta per Claudi en honor del seu pare).
- La festa d'Antonia (establerta per Claudi en honor de la seva mare).
- La festa de Marc Antoni (establerta per Claudi en honor del seu avi).
- Les festes per les victòries.
- Els triomfs.
La principal festa romana eren els Grans Jocs Romans (Ludi Romani o Ludi maximi o Ludi Magni).
Cal esmentar també:
- Els Jocs Plebeus (Ludi Plebeii).
- Els Jocs Florals o Floralia (Ludi Florensei).
- Els Ludi saeculares (dedicats a Prosèrpina, van derivar d'una festa ombrívola a una celebració d'alegria i triomf).
- Els Jocs de la Gran Mare Frígia (Ludi Megalenses o Megalensia).
- Els Jocs de Ceres (Ludi Cerealia)
- Els jocs Apol·linaris (Ludi Apollinares).
- Els Jocs Capitolins (creats per Domicià).
Amb August els dies festius van arribar a ser 66 cada any. August va reduir les festes en trenta dies. Amb Trajà es va celebrar una festa (per commemorar la seva victòria a Dàcia) que va durar 123 dies.
Els romans eren molt aficionats als jocs d'atzar, costum que van exportar a altres pobles (encara que molts ja la practicaven).
Els jocs lícits eren el monóbol, el contomonóbol, el quitamum contacesu sine fabula, el peryditem i el hipiscum, on solament es permetien apostes petites. També s'apostava en les lluites de la palestra (edifici annex a un gimnàs o independent, on es practicava l'esport de la lluita).
En cas de practicar-se un joc il·lícit s'imposava una multa de deu lliures, i l'edifici en el qual es practicava podia ser confiscat. El seu import es destinava a les obres públiques. No hi havia acció legal per reclamar els guanys en el joc, llevat d'aquells organitzats a favor de la ciutat (urbi pro virtutem certamen fit).
