Ferrets
De Viquipèdia
Els ferrets és un instrument de metall percudit, de so indeterminat, consistent en una vareta d'acer doblegada en forma de triangle obert en un dels seus angles.
El so és produït pel cop d'una baqueta d'acer sobre algun dels costats del triangle. De fet, és una modificació del sistre dels antics mesopotàmics i egipcis, que consisteix en un marc de metall, doblegat en forma de ferradura, un mànec i diverses varetes corbades als extrems. Es fa sonar agitant el mànec amb la mà, aleshores les varetes percudeixen els costats del marc sobre el qual es desplacen.
Hom pot dir que es coneix a Occident des de l'Edat Mitjana. Dins del folklore català, els ferrets provenen del costum molt generalitzat que tenien els cecs pidolaires i captaires, pels voltants de Nadal, de formar colles i voltar pels carrers cantant nadales, amb l'acompanyament d'aquest instrument, entre d'altres. Aquestes peculiars colles eren mixtes: el cor, que solia ser molt nombrós, estava format, exclusivament, per cegues. També sembla que eren les dones les que tenien més intervenció en les cançons cantades dins de l'església.
Sol ser, a més, un instrument propi del Carnestoltes i de les caramelles.[1]
[edita] Referències
- ↑ Amades, Joan: Costumari Català: Auques, instruments musicals i Nadal. Salvat Editores, S.A., Barcelona, 1997. ISBN 84-345-9682-2, plana 131.
