Fernando Arrabal
De Viquipèdia
Fernando Arrabal és un escriptor nascut a Melilla l’agost de 1932. Viu exiliat a França des de 1955.
Va aprendre a llegir i a escriure a Ciudad Rodrigo (Salamanca) (premi nacional de «superdotat» als deu anys) i realitzà els seus estudis universitaris a Madrid.
Essent un nen va patir la misteriosa desaparició del seu pare, condemnat a mort i després fugit. A causa d’aquest trauma, com va escriure el premi Nobel Vicente Aleixandre, el coneixement que ens aporta Arrabal és tenyit de una llum moral que està a la matèria mateixa del seu art.
Ha dirigit set llargmetratges. Ha publicat catorze novel·les, set centenars de llibres de poesia, varis assajos i la seva famosa Carta al General Franco en vida del dictador. El seu teatre complert editat en las principals llengües ha estat publicat, en dos volums de més de dos mil pàgines, a la Col·lecció «Clásicos de Espasa».
Amb Alejandro Jodorowsky i Roland Topor fundà al 1963 el Grup Pànic. És «Trascendent Satrape (Pataphysique)» del Collège de Pataphysique des de 1990.
- «Fernando Arrabal és l’autor d’un teatre genial, brutal, sorprenent i joiosament provocador. Un potlatch dramatúrgic on la ferralla de les nostres societats "avançades" es carbonitza a la pista festiva d’una revolució permanent. Hereu de la lucidesa d’un Kafka i del humor d’un Jarry; per la seva violència s’emparenta amb Sade o amb l’Artaud. Però és probablement l’únic en haver portat la irrisió tan lluny. Joiosament lúdic, rebel i bohemi el seu es el síndrome de la nostra època de filferrades: una forma de mantenir-se alerta». Dictionnaire des littératures de langue française, Editions Bordas.
Taula de continguts |
[edita] Premis
Malgrat ser un dels escriptors més controvertits del seu temps, ha rebut l’aplaudiment internacional per la seva obra: Gran Premi de Teatre de l’Acadèmia Francesa, el Nabokov de novel·la, l’Espasa d’assaig, el World's Theater etc.
EL Col·legi de Patafísica l’ha distingit amb el títol de «Transcendent Sàtrapa » (l’equivalent del Nobel per aquest col·legi). Distinció que en l’últim mig segle han rebut personalitats com Marcel Duchamp, Ionesco, Man Ray, Boris Vian, Dario Fo, Jean Baudrillard i Umberto Eco.
Ha estat el darrer finalista del Cervantes 2001 amb el suport de Camilo José Cela. Le Mage asegura que fou finalista del Nobel 2005, premi que han solicitat per l’autor varies institucions i personalitats. El 14 de juliol del 2005 se li atribuí la légion d'honneur.
[edita] Narrativa
- Baal Babilonia
- Fiesta y ritos de la confusión
- La torre herida por el rayo
- La virgen roja
- La hija de King Kong
- La extravagante cruzada de un castrado enamorado
- La matarife en el invernadero
- Levitación
- El mono
- La piedra iluminada
- El entierro de la sardina
- Un teniente abandonado
- Porté disparu.
- Champagne pour tous
Amb les seves novel·les ha guanyat el premi Nadal (equivalent del Goncourt o el Pulitzer) i el Nabokov Internacional.
[edita] Obra poètica
Set centenars de llibres il·lustrats per Pablo Picasso, Salvador Dalí, René Magritte, etc., entre els que destaquen.
- Mis humildes paraísos
- La piedra de la locura
[edita] Obra dramàtica
Un centenar d’obres de teatre publicades en dinou volums:
- El triciclo (1953)
- Fando et Lis (1955)
- Guernica (1959)
- La Bicicleta del condenado (1959)
- El Gran Ceremonial (1963)
- El arquitecto y el emperador de Asiria (1966)
- El Jardín de las delicias (1967)
- El laberinto (1967)
- Bestialidad erótica (1968)
- El Cielo y la Mierda (1972)
- El cementerio de automóviles (1959)
- Jóvenes bárbaros de hoy
- ...Y pusieron esposas a las flores
- La tour de Babel
- Inquisición
- Carta de amor (como un suplicio chino)
- La noche también es un sol
- Jóvenes bárbaros de hoy
- Delicias de la carne
Una de les seves obres dramàtiques més importants es El arquitecto y el emperador de Asiria, una obra pànica, escrita a la segona etapa de la seva vida dramàtica.
Arrabal es probablement el dramaturg més representat actualment. Vegeu la llista de representacions a http://www.arrabal.org.
[edita] Obra cinematogràfica
Fernando Arrabal ha realitzat set llargmetratges com director:
- Viva la muerte
- Iré como un caballo loco
- El árbol de Guernica
- La Odisea del Pacífico
- Cementerio de automóviles
- ¡Adiós Babilonia!
- Borges: una vita di poesía
[edita] Assajos
- La dudosa luz del día
- El Greco
- Bobby Fischer: el rey maldito
- Carta al Gral. Franco
- 1984: Carta a Fidel Castro
- Carta a Stalin
- Un esclavo llamado Cervantes
- Goya-Dalí
- Echecs et mythes
- Fêtes et défaites sur l'échiquier
- Les échecs féériques et libertaires
- Le frénétique du spasme (1991)
- Houellebecq!
- Fernando Arrabal escriu:
Des de fa trenta anys la crònica d'escacs de «L’Express»; tots els diumenges els seus "arrabalescos" a «El Mundo»; i sovint la "tercera" d'«ABC» i alguns articles d'"opinión" a «El País».
