Federico Correa i Ruiz

De Viquipèdia

Federico Correa i Ruiz o també Frederic de Correa i Ruiz (Barcelona, 1924) és un arquitecte i dissenyador català que treballa en equip amb Alfons Milà i Sagnier. Estudià arquitectura i el 1953 treballà un temps en el taller de Josep Antoni Coderch de Sentmenat. Del 1959 al 1966 fou Professor de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Barcelona, però en fou desposseït per raons polítiques. El 1977 hi obtingué la càtedra de projectes, i des del 1967 també és professor de l'escola Eina. També col·laborà a les revistes Quaderns d'Arquitectura i Serra d'Or.

La seva obra té una gran perfecció formal i ha influït molt sobre els arquitectes més joves. Cal destacar-ne la casa a Esplugues de Llobregat (1958), el projecte ETADE, a Barcelona (1962), el restaurant Reno, de Barcelona (1962), la fàbrica Montesa (1963) i la casa Milà, a Esplugues (1964), la fàbrica Godó i Trias, a l'Hospitalet de Llobregat, i l'edifici la Talaia, a Barcelona (1972, premi FAD d'Arquitectura). Ha fet nombroses obres per a interiors, com els locals comercials per a Olivetti (1968-1969), el restaurant Giardinetto (1974) i les botigues Furest (1974-1977), a Barcelona.

També ha col·laborat en el projecte de l'anella olímpica de Barcelona (1984), i ha dissenyat la nova seu de la Diputació de Barcelona. El 1976 fou elegit president de l'ADI-FAD i el 1991 va obtenir la Creu de Sant Jordi. El 2003 fou nomenat membre de la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya.