Fata morgana
De Viquipèdia
Una fata morgana, nom derivat de Morgan le Fay, la fada de forma canviant i mig-germana del Rei Artús, és un miratge, un fenomen òptic causat per una inversió tèrmica. Els objectes de l'horitzó, com illes, penya-segats, vaixells o icebergs, apareixen allargats i elevats, com castells de contes de fades.
Si fa un clima temperat, el contacte no alterat entre l'aire calent sobre el fred vora la superfície de terra pot actuar com a lent refractant, produïnt una imatge invertida, per sobre la qual la imatge real distant sembla levitar. Les fata morgana se solen veure pel matí, després d'una nit freda, que ha propiciat la radiació de la calor cap a l'espai.
El primer esment que es fa de les fata morgana en anglès apareix l'any 1818, quan es parla d'un miratge que s'aprecia a l'Estret de Messina, entre Calàbria i Sicília. Apareix sovint en valls profundes, com la Vall de San Luís de Colorado, on l'efecte és exagerat per la curvatura del terra de la vall, que cancel·la la curvatura de la terra. També se les pot veure als mars àrtics en matins molt tranquils.
[edita] Vegeu també
- Min Min light
