[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Família Vergós - Viquipèdia

Família Vergós

De Viquipèdia

Retaule de Sant Sebastià i Santa Tecla, del canonge Sorts, a la catedral de Barcelona; contractat per Jaume Huguet, les seccions principals en són atribuïdes a Rafael Vergós
Retaule de Sant Sebastià i Santa Tecla, del canonge Sorts, a la catedral de Barcelona; contractat per Jaume Huguet, les seccions principals en són atribuïdes a Rafael Vergós

Els Vergós foren una família de pintors catalans dels segles XV i XVI que desenvoluparen llur activitat a la ciutat de Barcelona. Foren els darrers representants de la pintura catalana quatrecentista, sense cap projecció cap el futur, ja que les noves tendències pictòriques no havien de trobar a Catalunya un terreny adobat.

Taula de continguts

[edita] Integrants

Destacaren especialment els germans Francesc Vergós (I) i Jaume Vergós (I) (? - Barcelona, 1460), els seus fills respectius Francesc Vergós (II) i Jaume Vergós (II) (Barcelona, ? - 1503) i els d'aquest darrer: Pau Vergós (Barcelona, 1463(?) - 1495) i Rafael Vergós (Barcelona, ? - 1500).

[edita] La col·laboració amb Jaume Huguet

Jaume Huguet fou un dels més grans i agradables artistes de l'Edat Mitjana a tot Europa. Hom pot afirmar, sens dubte, que tota la pintura gòtica barcelonina de la segona meitat del segle XV i inicis del XVI fou la del seu taller o la dels seus continuadors. La tècnica pictòrica que desenvoluparen els Vergós deriva clarament de la del mestre Huguet, amb el qual algun d'ells col·laborà en el seu taller. Les relacions entre ambdues parts són conegudes des de que Huguet fou testimoni del primer casament de Jaume Vergós (II).

L'estreta relació dels membres de la família Vergós amb el taller de Jaume Huguet representa una gran dificultat a l'hora de destriar moltes de les obres dels diferents membres de la família, degut a la poca documentació de l'època, al curt nombre d'obres conservades i a la multitud d'associacions entre tallers i artistes.

[edita] L'obra atribuïda

Francesc Vergós (I), primer membre conegut de la família, tenia taller obert el 1407 i ens consta que el 1417 hi tenia un aprenent de nom Francesc Llunell.


Jaume Vergós (I) és conegut com a pintor de cortines i draps funeraris des del 1422. El 1434 fou nomenat pintor banderer de la ciutat.


Francesc Vergós (II) continuà els treballs del seu oncle Jaume Vergós (I) i pintà també diversos retaules, sol o en col·laboració amb d'altres artistes. Obra atribuïda:

  • Retaule de la Santa Creu (1443) per a la capella de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, en col·laboració amb Pere Terrers
  • Pintures del sepulcre d'Antoni Tallander (1446)
  • Pintures damunt la porta major de Santa Maria del Mar (1446), en col·laboració amb Joan Cabrera


Jaume Vergós (II) heretà del seu pare el càrrec de pintor banderer de la ciutat i se l'anomenà conseller de la ciutat el 1502. El 25 d'abril del 1494, la vídua d'Huguet el nomenà marmessor del seu patrimoni, fet que demostra l'íntima relació entre ambdues famílies. La seva obra pictòrica ens ha arribat sempre referenciada a l'associació amb els seus fills o d'altres artistes. Alguns autors li atribueixen els dibuixos del Llibre d'administració de les places que es pot veure actualment al Museu d'Història de la ciutat de Barcelona. A rel del seu segon matrimoni, s'uniren al seu nom i al seu taller els seus fillastres Joan i Climent Domènech, l'obra personal dels quals és absolutament desconeguda. L'obra atribuïda a Jaume Vergós (II) en l'actualitat és:

  • Retaule dels paraires per a l'església de Sant Agustí de Barcelona, el 1495, amb la col.laboració del seus fills Pau i Rafael
  • Retaule de Sant Esteve Protomàrtir de Granollers, contractat el 1495 i acabat probablement el 1500, amb la col·laboració dels seus fills Pau i Rafael i del que avui se'n conserven catorze taules al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). D'aquest retaule se'n féu una còpia (fet habitual en aquell temps) per a l'església de Sant Esteve de la Doma, a la Garriga, a càrrec probablement d'algun deixeble dels Vergós i que encara avui es pot veure a l'emplaçament original [1]
  • Acabament el 1499 del Retaule del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, inacabat per Jaume Huguet i també conjuntament amb el seu fill Rafael
  • Retaule major de l'església de Jonqueres, amb Pere Alemany i el seu fill Rafael


Pau Vergós, que morí el 1495 probablement amb trenta-dos anys i del que l'activitat pictòrica es remunta només fins el 1491. Treballà conjuntament amb el seu pare i germà Rafael i contractà el 1492 el Retaule de Sant Antoni per a l'església de Sant Agustí de Barcelona, així com el 1493 el Retaule de Sant Esteve Protomàrtir de Granollers, en el qual alguns autors li atribueixen les figures dels quatre profetes, si bé alguns historiadors de l'art com Josep Gudiol Ricart o Joan Ainaud de Lasarte els atribueixen a Joan Gascó.


Rafael Vergós fou el membre de la família de qui més notícies es tenen sobre contractació de retaules, en els que hi treballà, bé sol, bé amb el seu pare i germà, bé amb d'altres artistes a l'entorn de l'obrador de Jaume Huguet. Morí el 1500, sense haver arribat a la quarantena. A part de l'obra elaborada conjuntament amb el seu pare, hom li atribueix:

  • Portes de l'orgue de Santa Maria del Mar, juntament amb Pere Alemany
  • Retaule de Santa Justa i Santa Rufina, de l'església de Llissà
  • El petit Retaule de la Mare de Déu del Roser per a la Capella Rodona de Vic, el 1492
  • Retaule de Sant Miquel de la capella de Montpalau, el 1498
  • Retaule de Sant Sebastià i Santa Tecla pel claustre de la catedral de Barcelona, actualment a la capella que porta el mateix nom. Fou elaborada en el taller de Jaume Huguet, si bé es considera obra pràcticament íntegra de Vergós.

[edita] Referències

  1. Josep Maurí i Serra (1980). Història de la Garriga, Vol. I. ISBN 84-300-3183-9. 

[edita] Bibliografia

  • J.J. Martín González (1986). Historia del arte, Vol. I. ISBN 84-249-1023-0. 
  • Antoni José i Pitarch (1980, 1989). Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 24, Pàg. 35. ISBN 84-7739-100-9. 

[edita] Enllaços