Evangelista Torricelli
De Viquipèdia
Evangelista Torricelli va néixer el 15 d'octubre de 1608 a la vil·la italiana de Faenza i morí el 25 de octubre de 1647 a Emília-Romanya. Torricelli va arribar a ser físic i matemàtic i es conegut per ser l'inventor del baròmetre.
[edita] Biografia i alguns descobriments
Evangelista Torricelli, es va quedar orfe de molt jove, i causa d'això va ser educat sota la potestat del seu oncle, Jacobo Torricelli, que era frare de l'orde dels camaldulesos que li va ensenyar humanitats. L'any 1627 va ser enviat a Roma per a estudiar ciències amb el benedicti Benedetto Castelli, cridat per Urbà VII per a ensenyar matemàtiques en el col·legi de Sapienza]] i un dels primers deixebles de Galileu.
La inspiració en alguns desenvolupament dels principis mecànics en la seva obra De motu la va treure d'una lectura molt acurada de l'obra Dialoghi delle nuove scienze (1638) de Galileu. El 1641, Castelli es va posar en contacte amb Galileu per a mostrar-li el seu treball al seu deixeble i demanar-li que l'acollís, la proposta va ser acceptada per Galileu. Per aquesta raó Torricelli va haver de traslladar-se a Florència, on treballarà els tres últims mesos de copista de Galileu, abans que aquest morís. Després de la mort de Galileu, Torricelli, desitjava tornar a Roma, i va ser nomenat filòsof i matemàtic del gran duc i professor de matemàtiques a l'Acadèmia de Florència, Ferran II, i fou aquí on s'establí definitivament.
El 1643 va realitzar el descobriment del principi del baròmetre,gràcies això ha estat famós, que demostrava l'existència de la pressió atmosfèrica, aquest principi va ser posteriorment confirmat per Blaise Pascal realitzant mesures a diverses altures. La unitat de pressió, el torr, es va anomenar així en la seva memòria. Va enunciar, a més, el teorema de Torricelli, que ha tingut una importància fonamental en hidràulica, segons el qual (sense tenir en compte l'efecte de fregament i resistència de desembocadura), un fluid es vessa per un petit orifici amb la mateixa velocitat que si caigués des de la superfície del líquid fins al orifici: Velocitat = arrel quadrada (2gh)
La fórmula anterior serà vàlida si considerem que la velocitat de les partícules de la superfície del líquid es nul·la comparada amb la velocitat del fluid en aquest. La superfície del líquid i l'orifici està en contacte amb l'atmosfera.
El 1644 va publicar el seu treball sobre el moviment amb el nom d'Òpera geomètrica. La publicació, juntament amb aquesta obra, de diversos treballs sobre les propietats de les cicloides li va suposar una agre disputa amb Roberval, qui el va acusar de plagiar les seves solucions del problema de la quadratura de les ja anomenades corbes. Encara que sembli no haver-hi dubtes que Torricelli va arribar al mateix resultat de forma independent, no obstant, el debat sobre la primícia de la solució es va prolongar fins a la seva mort.
Entre els nous descobriments que va realitzar, es troba el principi que diu que si una sèrie de cossos estan connectats de tal manera que, degut al seu moviment, el seu centre de gravetat no pot ascendir o descendir, llavors, els ja anomenats cossos estan en equilibri. Va descobrir, a més, que la envoltant de totes les trajectòries parabòliques descrites pels projectils llançats des d'un punt amb la mateixa velocitat, però en direccions diferents, és un paraboloide de revolució. Ell mateix, va utilitzar i perfeccionar el mètode dels indivisibles de Cavalieri.
També va realitzar important millores en el telescopi i el microscopi, sent nombroses les [lent]]s fabricades i gravades amb el seu nom tot fet per ell, que encara es conserven a Florència.
Torricelli a més, és famós pel seu descobriment d'un sòlid infinitament llarg anomenat avui en dia com el corn de Gabriel que es caracteritza per tenir una superfície infinita però que engloba un volum infinit. Aquest descobriment va ser apreciat en aquella època com una paradoxa increïble, inclús pel propi Torricelli, provocant una forta polèmica al voltant a la naturalesa del infinit i en la que va intervenir-hi el filòsof Thomas Hobbes.
Va patir una Pleuritis, a conseqüència de la qual va morir a Florència a l'edat de trenta nou anys.
