Euforió de Calcis
De Viquipèdia
Euforió (Euphorion, Εὐφορίων) fou un escriptor i poeta gec nascut a Calcis a Eubea, fill de Polimnet nascut segons Suides el 274 aC. Va adquirir la ciutadania atenenca en data desconeguda. Fou deixeble de Làcides (que va florir vers 241 aC) i Pritanis, i en poesia d'Arquèbul de Tera. Se'n va enamorar Nícies, la dona d'Alexandre, tirà d'Eubea. Va acumular una gran fortuna i va anar a Síria a la cort d' Antíoc III el Gran (vers 221 aC) del que va dirigir la biblioteca. Va morir a Síria i fou enterrat a Apamea o Antioquia
Va escriure nombroses obres en prosa i vers. Entre els poemes en vers heroic cal esmentar els següents:
- 1. Ἡσίοδος,
- 2. Μοψοπία,
- 3. Χιλιάδες,
- 4. Ἀλέξανδρος,
- 5. Ἄνιος,
- 6. Ἀντιγραφαὶ πρὸς Θεωρίδαν
- 7. Ἀπολλόδωρος,
- 8. Ἀραὶ ἤ ποτηριοκλέπτης
- 9. Ἀρτεμίδωρος
- 10. Γέρανος
- 11. Δημοσθένης,
- 12. Διόνυσος,
- 13. Ἐπικήδειος εἰς Πρωταγόραν,
- 14. Θρᾷξ.
- 15. Ἱππομέδων.
- 16. Ξένιον
- 17. Πολυχάρης.
- 18. Ὑάκινθορ.
- 19. Φιλοκτήτης
També fou epigramista i l'antologia grega té dos epigrames seus de caràcter eròtic.
Alguns autors suposen que fou també un poeta dramàtic. Fabricius li atribueix Ἀπολλόδωρος (poema èpic) i Ἀποδιδοῦσα (comèdia).
Les seves obres en prosa foren:
- 1. Ἱστορικὰ ὐπομνήματα
- 2. Περὶ τῶν Ἀλευαδῶν
- 3. Περὶ τῶν Ἰσθμίων
- 4. Περὶ Μελοποιϊῶν
- 5. Una obra relacionada amb el llenguatge d'Hipòcrates, el títol de la qual seria Λέξις Ἱπποκράτους.
Algunes de les seves obres foren traduïdes al llatí per Corneli Gal.
