Estudi d'un nu

De Viquipèdia

Estudi d'un nu, o Suzanne cosint

Paul Gauguin, 1880

Oli sobre tela, 114,5 × 79,5 cm

Ny Carlsberg Glyptotek

Estudi d'un nu, o Suzanne cosint (en francès Étude de nu ou Suzanne cousant), és un quadre de Paul Gauguin fet el 1880 a París. Es conserva a Copenhaguen, a la Gliptoteca Ny Carlsberg^[1]. Es coneix per la referència núm. 39 del catàleg de Wildenstein.

Taula de continguts 1 Descripció 2 Composició 3 Història 4 Referències

[edita] Descripció

El quadre descriu una dona jove que està arreglant una peça de roba mentre es troba en una nuesa gens dissimulada. L'escena està situada en un dormitori, amb la dona asseguda al llit desfet que està contra una paret tacada de malva i decorada amb una mandolina i una catifa. El cos de la model està en una perspectiva de tres quarts amb el cap de perfil. Mentre que la cara suggereix una dona atractiva, el cos és flàccid, desproporcionadament periforme i intencionadament lleig.

La llum ve de la dreta, a l'esquena de la dona, deixant a mitja penombra el rostre i el pit. El joc de llum i ombra ressalta el caràcter d'intimitat, però resultant força estrany que estigui cosint a l'ombra.

[edita] Composició

El quadre va ser pintat en els inicis de Gauguin com a pintor, quan encara compaginava la pintura amb la seva professió d'agent de borsa, i freqüentava els cercles impressionistes.

La tècnica usada suposa una experimentació de l'estil puntillista de Seurat. L'aplicació de la pintura a través de pinzellades fines de color pur, provoca una lluminosa impressió de moviment. En contrast, el color del fons és totalment estàtic i gens impressionista. Més tard, Gauguin es referiria als puntillistes com els «joves químics que fan quadres a base de taquetes».^[2]

Va ser exposat el 1881, en la sisena exposició impressionista, simplement com Étude de nu, però més tard Gauguin s'hi va referir en una carta com «la Suzanne». Segons el seu fill, Pola Gauguin, es tracta de la seva mainadera Justine^[3]. Segons el crític d'art George Wildenstein, es tracta d'una model professional tal com es dedueix d'una carta de Gauguin a Pissarro^[4].

El quadre va atraure l'atenció dels crítics. Va ser qualificat de cruel i horrífic, encara que l'artista mostrava talent. Però per Joris-Karl Huysmans era la «representació d'una dona del nostre temps». Va trobar que és d'un realisme que cap dels seus contemporanis podria aconseguir, i el va comparar amb els nus de Rembrandt. Pel públic el quadre era provocatiu i la nuesa de la model s'explicava perquè estava cosint la seva camisa, i les seves proporcions perquè estava embarassada.^[3]

Prèviament Gauguin ja havia pintat a la seva dona, Mette, cosint en una escena domèstica. Però el de Suzanne és el primer nu que va fer Gauguin. En quant a concepció i execució és un trencament amb les obres anteriors, i una novetat respecte als nus eròtics contemporanis. No obstant, Gauguin no va seguir explorant la novetat estilística i va seguir amb composicions impressionistes. No se sap si va ser per les crítiques rebudes o perquè tenia algun significat personal relacionat amb la mainadera Justine.

El quadre recorda La Grande baigneuse (1808) d'Ingres, un dels pintors favorits de Gauguin. Però, a diferència dels models d'Ingres, la figura de Gauguin és natural i gens idealitzada, representant una activitat quotidiana en la intimitat i totalment despreocupada del possible observador.

[edita] Història

Quan Gauguin va deixar la seva família a Copenhagen, el quadre va quedar en poder de Mette fins que el va vendre, el 1892, a l'artista danès Philipsen. El 1920 el va donar al Museu Reial de Belles Arts, i des del 1922 està en dipòsit a la Gliptoteca Ny Calsberg.^[1]

[edita] Referències