Estany des Peix
De Viquipèdia
L'estany des Peix és una albufera situada al nord de Formentera. Té una forma gairebé circular amb una extensió d'1 km² i una profunditat màxima de 4 m a la part central. Pertany a la vénda de Porto-salè, de la parròquia de Sant Francesc de Formentera, i està inclòs en el parc natural de ses Salines. El nom és degut a la gran quantitat de peix que s'hi cria. El nom de la vénda Porto-salè deriva del llatí Portus Salorius relacionat amb la indústria de salaó de peix.
Al nord està separat del mar per una barra litoral dunar que queda oberta per un petit pas marítim, de 50 m d'amplada, anomenat per antonomàsia sa Boca. En certes hores del dia es produeix un tumultuós transvasament d'aigua, però degut a la poca profunditat pot arribar a ser transitable a peu. La salinitat és pràcticament igual que la del mar.
Tradicionalment l'estany s'ha utilitzat per a la pesca i com a refugi per a petites embarcacions. Ja en la carta d'infeudació del 1246, Guillem de Montgrí atorga l'explotació dels estanys a Berenguer Renard i els seus successors. El 1897, durant la desamortització, l'estat el va vendre a una societat mallorquina com a finca rústica inundada. Això va motivar un intent d'urbanització d'una marina als anys 1980, anomenada "Lago del Pez", que va provocar diversos litigis i una important mobilització social en defensa de l'espai natural i del seu ús comunitari.
Recentment s'hi ha construït una factoria de piscicultura per a usos científics. En la riba oest es troben es Estanyets de can Marroig, construïts a principi del segle XX per a l'explotació salinera. L'extracció de sal fou poc important i els estanyets van acabar com una petita zona d'aiguamolls.
Al nord-est, prop de la Savina, es va construir la colònia penitenciària de Formentera, més conegut com es Campament. Va entrar en funcionament el 1939, acabada la guerra civil, i no es va tancar fins a finals del 1942 quan les tropes aliades avançaven per nord d'Àfrica. Per les condicions extremadament dures es va convertir en un símbol de la repressió franquista.
La quietud de l'aigua, la proximitat del mar i la falta d'elevacions cap a ponent, fa que sigui un lloc apreciat a l'horabaixa. Segons la llegenda, a la posta de sol es pot veure a contrallum emergir el déu Simonet, la versió local del déu Neptú.
