EstadÃstica de Bose-Einstein
De Viquipèdia
A la fÃsica estadÃstica, l'estadÃstica de Bose–Einstein (o més col·loquialment estadÃstica B-E) determina la distribució estadÃstica d'un conjunt de bosons indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Els bosons, a diferència dels fermions, no estan subjectes al principi d'exclusió de Pauli: un nombre il·limitat d'ells poden ocupar el mateix estat quà ntic a la vegada. Això explica perquè, a baixes temperatures, el seu comportament difereix notablement del dels fermions, ja que tots els bosons tendiran a aplegar-se en l'estat de mÃnima energia (dit estat fonamental), formant el que s'anomena condensat de Bose–Einstein.
L'estadÃsitca de Bose-Einstein va ser introduida per descriure la distribució de fotons en la llei de Planck de la radiació del cos negre, per Satyendra Nath Bose el 1924[1], i posteriorment va ser generalitzada pel cas de partÃcules amb massa per Einstein[2].
D'acord amb aquesta estadÃstica, el nombre mitjà de bosons en un estat i ni és:
on 
i:
- gi és la degeneració de l'estat i
és l'energia de l'estat i- μ és el potencial quÃmic del sistema
- kB és la constant de Boltzmann
- T és la temperatura absoluta
Aquesta expressió es redueix a la corresponent a l'estadÃstica de Maxwell-Boltzmann per a energies grans (
).
[edita] Referències
- ↑ S. N. Bose: "Plancks Gesetz und Lichtquantenhypothese", Zeitschrift für Physik 26, 178-181 (1924) (traducció a l'alemany de l'article de Bose sobre la llei de Planck)
- ↑ A. Einstein: Sitzber. Kgl. Preuss. Akad. Wiss., p. 261 (1924) i p.3 (1925)
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Einstein en català : els tres cèlebres articles de 1905 publicats amb motiu del 75è aniversari de la seva visita a Barcelona. Barcelona: Revista de FÃsica, 1998. ISBN: 84-7283-424-7
- Mur, Jordi: "Aparellaments ultrafreds" (PDF). Article divulgatiu sobre à toms freds aparegut al diari AVUI el 13 de març de 2005.
