Espermat??fit
De Viquip??dia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
||||||||||||
Els espermat??fits s??n la divisi?? Spermatophyta, grup monofil??tic del regne de les plantes (Plantae) que comprenen a tots los linatges de plantes vasculars que produeixen llavors.
El nom cient??fic prov?? del grec ???????????? ("sperma", que significa "llavor"), i ?????????? ("fiton", que significa "planta"), que es tradueix com "plantes amb llavor". La circumscripci?? del grup (??s a dir, els taxons dels que ??s compost) coincideix exactament amb la de l'antic t??xon de les Faner??games, que per tant ??s un altre sin??nim d'aquesta divisi??. A causa que en les espermat??fites el gra de pol??len produeix un tub (haustorial o pol??nic) per arribar a l'??vul i que sigui possible la fecundaci??, aquest grup tamb?? ??s cridat de les embriofitas sifon??gamas (del grec: 'embrios': embri??; 'fiton': planta; 'xifos': tub; 'gamos': uni?? sexual. Literalment, "plantes amb embri?? la uni?? sexual del qual ocorre amb tub"). De vegades l'argot cient??fic es refereix a aquest grup com embri??fits, deixant fora a les embri??fits asifon??gams o dels bri??fits i les falgueres i afins.
Avui en dia les espermat??fites s??n, per molt, el llinatge m??s extens de plantes vasculars, amb unes 270.000 esp??cies vivents (Judd et al. 2002). Un sol subclade ??s el major responsable d'aquesta diversitat: les angiospermes, o plantes amb flors amb periant. Altres subclades, normalment agrupats com "gimnospermes", s??n les c??cades, els ginkgos, les con??feres i els gnetals, totes elles no productores de flors periantades.
[edita] Refer??ncies
- Judd, W. S. Campbell, C. S. Kellogg, E. A. Stevens, P.F. Donoghue, M. J. 2002. Plant systematics: a phylogenetic approach, Second Edition. Sinauer Axxoc, USA.
