Espermatòfit
De Viquipèdia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
||||||||||||
Els espermatòfits són la divisió Spermatophyta, grup monofilètic del regne de les plantes (Plantae) que comprenen a tots los linatges de plantes vasculars que produeixen llavors.
El nom científic prové del grec σπέρμα ("sperma", que significa "llavor"), i φυτόν ("fiton", que significa "planta"), que es tradueix com "plantes amb llavor". La circumscripció del grup (és a dir, els taxons dels que és compost) coincideix exactament amb la de l'antic tàxon de les Fanerògames, que per tant és un altre sinònim d'aquesta divisió. A causa que en les espermatòfites el gra de pol·len produeix un tub (haustorial o polínic) per arribar a l'òvul i que sigui possible la fecundació, aquest grup també és cridat de les embriofitas sifonógamas (del grec: 'embrios': embrió; 'fiton': planta; 'xifos': tub; 'gamos': unió sexual. Literalment, "plantes amb embrió la unió sexual del qual ocorre amb tub"). De vegades l'argot científic es refereix a aquest grup com embriòfits, deixant fora a les embriòfits asifonògams o dels briòfits i les falgueres i afins.
Avui en dia les espermatòfites són, per molt, el llinatge més extens de plantes vasculars, amb unes 270.000 espècies vivents (Judd et al. 2002). Un sol subclade és el major responsable d'aquesta diversitat: les angiospermes, o plantes amb flors amb periant. Altres subclades, normalment agrupats com "gimnospermes", són les cícades, els ginkgos, les coníferes i els gnetals, totes elles no productores de flors periantades.
[edita] Referències
- Judd, W. S. Campbell, C. S. Kellogg, E. A. Stevens, P.F. Donoghue, M. J. 2002. Plant systematics: a phylogenetic approach, Second Edition. Sinauer Axxoc, USA.
