Ernest Shackleton
De Viquipèdia
Un (o més d'un) viquipedista treballa en l'edició de la present entrada, per la qual cosa és possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacció, contacteu amb els col·laboradors més recents amb un missatge a la pàgina de discussió de l'article en qüestió abans de realitzar modificacions o substitucions importants.
El seu ús és temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'avís un cop estigui acabat, o bé es podrà treure després d'uns dies d'inactivitat.
Sir Ernest Henry Shackleton (15 de febrer, 1874 - 5 de gener, de 1922) era un explorador angloirlandès, principalment recordat per a la seva expedició a l'Antàrtic de 1914-1916 amb el vaixell Endurance. Va rebre l'Orde Reial Victorià i l'Orde de l'Imperi Britànic per les seves contribucions.
Taula de continguts |
[edita] 1901 - 1902 Expedició Discovery
Shackleton participà en l'Expedició Nacional a l'Antàrtic, organitzada per la Royal Geographical Society en 1901, liderada per Robert Falcon Scott. Aquesta expedició també s'anomena l'"Expedició de Discovery", el nom del vaixell. L'anunci publicat al The Times per reclutar la tripulació el desembre de 1901 s'ha convertit en un dels més famosos del món. Deia: "Es busquen homes per a un viatge perillós. Sou baix. Fred amarg. Mesos llargs de foscor completa. Perill constant. Retorn segur dubtós. Honor i reconeixement en cas d'èxit." (Alguns historiadors encara discrepan sobre quan o en quin diari es va publicar, ja que ningú ha pogut localitzar el diari original; veure discussió en: [1].)
Shackleton amb Scott i el Dr. Edward Wilson es varen encaminar cap al Pol sud el 1902. El viatge continuà sota condicions difícils, en part era el resultat de la seva pròpia inexperiència amb l'ambient d'Antàrtic, plans i preparació deficients i la suposició optimista de que tots els obstacles es podrien vèncer amb fortalesa personal. Utilitzaven gossos, però fracassaven en com manejar-los. Com la majoria de les primeres expedicions britàniques, el subministrament de menjar estava subestimat; el personal havien de fer caminades llargues i estava normalment desnodrit. Scott, Wilson i Shackleton feien el seu "sud més llunyà" en 82°17'S el 31 de desembre, 1902. Eren a 463 milles nàutiques (857 km) del Pol. Shackleton enfermà d'escorbut en el viatge de retorn i el Dr. Wilson patia de ceguesa de neu a intervals.
Al començament de 1903, Scott feia que Shackleton es tornés a Anglaterra, encara que s'havia recuperat gairebé del tot. Es diu que a Scott li desagradava la popularitat de Shackleton en l'expedició i que va utilitzar la seva salut com a excusa de fer-lo fora.
[edita] 1907 - 1909 Expedició Nimrod
Shackleton organitzà i liderà l'"Expedició Britànica de l'Antàrtic" (1907-1909) a l'Antàrtida. L'objectiu principal i manifestat era arribar-hi al Pol sud. L'expedició també s'anomenà l'"Expedició Nimrod" pel nom del vaixell. El camp base de Shackleton es construí al Cap Royds a l'Illa Ross, aproximadament 20 milles (40 km) cap al nord del campament de Scott de l'expedició de 1901-1904. A causa del poc èxit amb els gossos durant l'expedició de Scott de 1901-1904, Shackleton utilitzara ponis de Manchuria per al transport, cosa que tampoc va resultar.
La consecució de l'expedició incloia la primera ascensió del Mont Erebus, un volcà actiu d'Illa Ross; la localització del Pol Sud Magnètic per Douglas Mawson, Edgeworth David i MacKay (16 de gener de 1909); i localitzar el pas de la glacera Beardmore. Shackleton, amb Wild, Marshall, i Adams, varen arribar fins a 88°23'S: un punt només 180 km (97 milles nàutiques) del Pol Sud. Malgrat l'expedició no arribés al pol, Shackleton, Adams, Marshall, i Wild varen ser els primers humans en creuar la serralada de Trans-Antartica i els primers humans a trepitjar la meseta del Pol Sud.
Shackleton tornava al Regne Unit com un heroi i era immediatament anomenat Sir. Durant tres anys podia gaudir de la glòria de ser "l'home que havia arribat més al sud." Del seu fracàs d'arribar al Pol Sud, Shackleton comentava: "Millor un ase viu que un lleó mort." S'hauria d'assenyalar, tanmateix, que el Shackleton i el seu grup eren extremadament afortunats per retornar del pol. Havien reduit racions severament, de forma que no hi havia cap marge de seguretat. Varen tenir molt bon temps durant tot el seu retorn, per contrast a l'experiència de Scott tres anys abans.
[edita] 1914 - 1916 Expedició Imperial Trans-Antàrctica
L'expedició Trans-Antàrctica Imperial, la més famosa de Shackleton, partia de Londres el dia 1 d'agost de 1914 amb l'objectiu de travessar l'Antàrtida des d'una localització prop de la Badia de Vahsel a l'interior del Mar Weddell, arribar al Pol Sud i llavors continuar cap a l'Illa Ross al costat oposat del continent. El 10 d'agost del 1915 el vaixell, Endurance, quedava encallat pel gel del mar. El 27 d'octubre van haver d'abandonar el vaixell que era esclafat pel gel. Un cop començat el desgel, els 28 membres de la tripulació van fer un viatge èpic en tres barques a través del Mar Weddell fins a l'Illa d'Elefant a l'extrem de la Península Antàrtica. Reconstruïren una de les barques i Shackleton amb cinc altres homes viatgen fins a l'illa de Geòrgia del Sud buscant ajuda. Finalment es van poder rescatar tots els tripulants sense cap baixa.
[edita] 1917 Ross Sea Party
[edita] 1921 - 1922 Expedició Shackleton-Rowett
