Epri Marcel

De Viquipèdia

Epri Marcel (Eprius Marcellus) fou un magistrat i orador romà nascut a Càpua, que va viure al segle I. Va exercir com orador a Roma en els regnats de Claudi, Neró i Vespasià. A la mort de Luci Silà el 49 aC fou designat per ocupar la pretoria, que expirava al cap de pocs dies.

Amb Neró (any 56) fou procònsol a Àsia, probablement a Pamfília ja que el 57, al seu retorn a Roma, fou acusats de malversació pels representats de Lícia que des de l'any 43 Claudi havia unit amb Pamfília; fou absolt del càrrec i els que l'havien presentat foren desterrats per presentar una acusació infundada i frívola.

Sota Neró fou un dels coneguts delators i va adquirir riqueses i influencia. El 66 va secundar a Cossutià Capitó en el processament de Trasea Pet. A la mort de Neró la seva sort es va capgirar i fou acusat de delator per Helvidi Prisc (gendre de Trasea) i d'afavorir a Vitel·li per Licini Cecina (un partidari d'Otó), però les circumstancies de l'època i la seva pròpia oratòria el van salvar.

Després del 70 Hevidi el va acusar novament i també se'n va sortir mercès a la seva amistat amb Vespasià i amb els Flavis, amb els que va tornar a ser poderós; cap el 79, per motius desconeguts, es va unir a la conspiració d'Aliè Cecina contra Vespasià; Cecina fou assassinat i Marcel fou jutjat i abans de ser condemnat es va suïcidar.