Epifani I de Constància
De Viquipèdia
Epifani I de Constància (Epiphanius, Ἐπιφάνιος) , fou bisbe de Constància (l'antiga Salamina de Xipre) i metropolità de Xipre. Va néixer a Bezanduca a Palestina (districte d'Eleuteròpolis) al la primera meitat del segle IV de pares jueus. De jove va anar a Egipte i va ser introduït entre els gnòstics però després alguns monjos el van convèncer d'adoptar la vida monàstica. Va tornar més tard a Palestina i va viure allí uns anys com a monjo, fundant un monestir al seu poble natal. El 376 fou escollit bisbe de Constància.
Parlava hebreu, siríac, grec i llatí i fou conegut per πεντάγλωσσος. Fou dogmàtic i sense esperit crític ni lògica. Fou opositor violent d'Orígens i dels antropomorfites. També es va enfrontar amb Joan Crisòstom, que va protegir a Constantinoble alguns monjos de Nítria expulsats com origenistes pel bisbe Teòfil d'Alexandria.
El 401 va celebrar un sínode de bisbes xipriotes, i l'assemblea va condemnar les doctrines d'Orígens. Epifani va anar a Constantinoble a portar les noticies i va interferir en el govern de la seu de Crisostom, amb el que va tenir uns disputa verbal violenta. Va morir en un vaixell quan tornava a Xipre el 402.
Les obres que es conserven són:
- 1. Ancoraius, exposició de la doctrina de la trinitat
- 2. Panarium, contra les heretgies
- 3. Un epítom anomenat Anacephalaeosis
- 4. De Ponderibus et Mensuris liber
- 5. Dues cartes, una al bisbe Joan de Jerusalem i una a Jerònim
