Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic

De Viquipèdia

Armes personals, formades per l'escut d'armes del Sacre Imperi amb el blasó personal d'Enric VII de Luxemburg sobreposat.

Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) de la Casa de Luxemburg va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.

[edita] Biografia

Va ser fill del comte Enric VI de Luxemburg i Beatriu d'Avesnes. Va heretar el comtat de Luxemburg el 1288 a la mort del seu pare. El 15 d'agost de 1309 va anunciar la seva intenció de dirigir-se a Roma per ser coronat emperador, títol que havia estat vacant des de la mort de Frederic II el 1250.

El seu fill Joan de Luxemburg va ser escollit rei de Bohèmia el 1310.

Com a emperador tenia la intenció de restituir la glòria de l'antic Sacre Imperi, i de fet va aconseguir recuperar el poder imperial en parts del nord d'Itàlia, lluitant contra la ciutat rebel de Florència. També es va enfrontar amb el rei Robert de Nàpols i amb el Papa Climent V. Quan es dirigia a fer una campanya de càstig contra Robert per la seva deslleialtat (tècnicament era vassall d'Enric), va morir prop de Siena, el 24 d'agost de 1313.

Després de la mort d'Enric, dos rivals, Lluís de Baviera de la casa Wittelsbach i Frederic el Bell de la casa d'Habsburg, van reclamar la corona. La disputa va culminar el 28 de setembre de 1322 a la Batalla de Mühldorf, en la que Lluís resultà vencedor.

[edita] Família

[edita] Avantpassats

[edita] Descendència

Va casar-se a Tervuren el 9 de juliol de 1292 amb Margarida de Brabant, filla del duc Joan I de Bravant, amb la que fou pare de:

• Joan de Luxemburg (10 d'agost de 1296 - 26 d'agost de 1346).
• Maria (1304 - 26 de març de 1324), casada a París el 21 de setembre de 1322 amb el rei Carles IV de França.
• Beatriu (1305-11 de novembre de 1319), cadada el 1318 amb el rei Carles I d'Hongria.

[edita] Taula successòria