Enric Casanovas i Roy
De Viquipèdia
Enric Casanovas i Roy (Barcelona, 12 d'agost de 1882 - 12 de gener de 1948), fou un escultor català.
Va estudiar a l'escola Llotja de Barcelona, ampliant la seva formació al taller de l'escultor Josep Llimona durant dos anys.
Al 1898 participa per primera vegada a una mostra a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Saragossa.
Des de 1904 a 1913 alterna les seves estades entre París i Barcelona, fent amistat amb Picasso, Maillol, Gargallo i altres artistes.
A la seva volta a Barcelona, munta un taller pel qual passen deixebles com Rebull, Fenosa, Granyer, Josep Viladomat, etc. Participa amb l'associació Les Arts i els Artistes, de la qual va arribar a ser president.
La seva obra està enclavada dintre del mediterraneísme, però amb una gran creació renovadora i personal, va participar a nombroses exposicions, aconseguint la medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona l'any 1932.
Exiliat a França des de l'any 1939, va tornar a Barcelona al 1943, on va morir l’any 1948 als 66 anys d'edat.
[edita] Obres destacades
- 1916- Payesa mallorquina. Museu Municipal de Tossa de Mar (Girona)
- 1916- Mallorquina. Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
- 1917- Flora
- 1917- Monument al Dr. Benaprés. Sitges (Barcelona)
- 1918- Monument a Narcís Monturiol- Figueres (Girona)
- 1926- Monument al poeta Joan Alcover. Mallorca
- 1929- La nena de la coloma. Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
- 1932- La dona de la poma. Sala Parés Barcelona
- 1935- Noia nua
- 1942- Dona asseguda
- 1943- Dona del camp
- 1944- Nu d'esquena. Relleu
[edita] Bibliografia
- Alix, Josefina (1985), Escultura Española 1900/1936, Madrid, Ediciones El Viso. ISBN 84 7483 412 0.
- Camps, Teresa (1988), E. Casanovas, Barcelona, Àmbit Serveis Editorials. ISBN 84 7456 4662
