Encratit
De Viquipèdia
Encratit es el membre de la secta dels encratits del grec Egkrateus o Egkratetai que vol dir "abstinents" o persones que practiquen la continència, i no menjaven carn, no bevien vi ni tenien relacions sexuals. La secta va actuar principalment a Psídia, Frígia, Isàuria, Pamfília, Cilícia i Galàcia.
La secta va entrar en decadència poc després de la seva fundació al segle III fins que un home anomenat Severus es va posar al seu front, i llavors foren anomenats severians. Acceptaven la llei, els profetes i els evangelis, però rebutjaven ell llibre dels actes.
Es van dividir en moltes petites sectes de les quals les úniques importants foren la dels apostòlics que condemnava la propietat privada, i la dels hidroparastates (hydroparastatæ) que usaven aigua en lloc de vi a l'eucaristia.
El 382 Teodosi el gran va dictar pena de mort per tots els que agafessin el nom de encratits, saccofors o hidroparastates i va encarregar al Magister Officiarum Florus que busqués als sectaris. Sozomen esmenta un encratit d'Ancira, de nom Busiris, que es va sotmetre al turment durant la persecució de Julià l'Apòstata però sota Teodosi va abjurar. Dositheos de Cilícia va escriure un treball en 8 llibres en defensa de la secta. Van desaparèixer a la meitat del segle V, absorbits segurament pels maniqueus.
