Emirat d'Almeria
De Viquipèdia
L'emirat d'Almeria fou un efímer estat musulmà que va existir a la comarca d'Almeria.
Davant la descomposició del poder del califat de Còrdova, el governador Hayran o Jairan el Schkleby (l'eslau) Al-Fatah es va fer independent virtualment el 1012 però sense declarar-se sobirà, i per reforçar el seu poder, el 1014 va donar suport a la figura fantasma del califa Hixem II (l'autèntic califa havia estat assassinat). El 1 de juliol de 1016 el seu partit (que tenia el suport del Hammudites d' Algesires i de la branca de Ceuta, Tànger i Arzila) va ocupar Còrdova i després d'una fingida busca d'Hixem II, fou proclamat califa Alí ben Hammud de Ceuta i Tànger, i Hayran fou reconegut emir d'Almeria.
La política cordovesa favorable als berbers no va satisfer al poble ni al partit eslau. A Còrdova les manifestacions donaven suport a Abd al-Rahman un príncep omeia, i Alí fou assassinat (1017); el partit al govern va aconseguir imposar com successor al seu germà Kasim ben Hammud, que ara era emir d'Algesires, Sevilla i Màlaga. Hayran, que d'acord amb Al-Mundhir de Saragossa va proclamar califa al omeia Abd al-Rahman IV ben Muhammad ben Abd al-Malik ben Abd al-Rahman III amb el títol de Al-Murtada Billah ("el que és agradable a Deu"). Tots els emirs de la península excepte el de Granada van reconèixer al nou califa i la junta de notables de Còrdova el va proclamar a aquesta ciutat. Però Abd al-Rahman IV no es va deixar governar per Hayran d'Almeria i Mondhir de Saragossa, i aquestos ràpidament va capgirar les seves aliances i va tornar a l'amistat amb Kasim. Mentre el califa Abd al-Rahman va atacar Granada i fou derrotat i es va refugiar a Guadix on fou assassinat, el que va permetre la tornada de Kasim a Còrdova.
Hayran va conquerir Cartagena vers el 1020, arribant fins a la regió d'Alacant. El 1021 va donar suport a Yahya ben Alí, el fill d'Alí, que l'havia succeït en els dominis africans i va desembarcar el 1021 a la península, a Màlaga. Kasim va fugir i es va refugiar a Sevilla i Yahya va entrar a Còrdova i es va proclamar califa (5 d'agost del 1021) i va traslladar la capital a Màlaga on el partit berber era més fort.
Hayran va morir el 1028 i el va succeir un altra oficial eslau, Abul Kasim Zuhayr. Fou aquest emir el que va nomenar visir a Ibn Abbas, que fou el que va planejar l'aliança amb Màlaga dirigida essencialment contra Granada. La guerra contra Granada va esclatar el 1037, i les tropes d'Almeria foren derrotades decisivament per l'emir Badis i el seu germà Buluggin al lloc 'Al-Bunt, proper a la ciutat de Granada; l'emir almerienc va morir i les forces de Granada van ocupar l'emirat.
El 1039 els granadins van retirar les seves forces d'Almeria per anar a combatre a Sevilla. Almeria, Múrcia i Alacant foren ocupades ràpidament pels valencians que van confirmar Abu Bakr Ahmed ben Tahir com a governador de Murcia (càrrec que exercia feia anys). Denia va ocupar el nord de Murcia.
El governador d'Almeria, Abul Awac Maan ben Sumadilh es va fer independent el 1041 i va fundar la dinastia sumadilhida. Abu Bakr va seguir el seu exemple a Múrcia i va fundar la dinastia Banu Tahir, però Valencia va retenir la part d'Alacant que controlava.
Vers el 1051 va morir Maan i el va succeir el seu fill Muhammad ben Maan al-Mutasim que es va enfrontar el 1051 amb la revolta del seu germà Somidah o Sumadilh ben Maan, que va aconseguir dominar. Ibn Khatib es va independitzar durant aquesta revolta a Lorca i va fundar la dinastia dels Banu Labbun. El 1087 va morir Muhammad i el va succeir el seu fill Ahmed Ubaidallah Abu Merwan ben Muhammad Izza al-Dawlah. El 1091 l'emir Ahmed va anar a [Bugia] (Àfrica) i va deixar el govern al seu parent Mwar ed Dawlah ben Sumadilh; poc temps després els almoràvits van ocupar l'emirat.
Emirs d'Almeria:
