Emirat d'Algesires
De Viquipèdia
L'emirat d'Algesires fou un efímer estat musulmà de la península Ibèrica. Quan vers el 1013 es va iniciar la dissolució del Califat de Còrdova, el califa Sulayman, que havia recuperat el poder a Còrdova amb l'ajut dels berbers, va donar feus als principals caps berbers que l'havien ajudat i especialment a Alí ben Hammud (que va rebre Ceuta, Tànger i Arzila) i el seu germà Kasim ben Hammud, que va rebre la regió d'Algesires (1013).
La seva fidelitat no fou duradora i el 1015 els germans es van aliar al partit dels eslaus encapçalat per Hayran d'Almeria. Una vegada segurs del seus suports van anunciar que Alí havia estat designat hereu del califat per Hixem II abans de morir i els dos germans es van revoltar reclamant el poder. Molts no creien en la mort d'Hixem i també els van donar suport; Zawi ben Ziri de Granada els va donar igualment suport. Kasim es va apoderar de Màlaga i Alí va romandre a la vora de Còrdova. El 1 de juliol de 1016 van ocupar Còrdova i després d'una fingida busca d'Hixem II, fou reconegut com a mort, i proclamat califa Alí ben Hammud de Ceuta i Tànger. Hixem II fou desenterrat i el califa Sulayman Al-Mostain declarat culpable de l'assassinat i executat. Alí va obrir la dinastia Hammudita que va governar a Còrdova, Màlaga, Sevilla i Algesires (Kasim va rebre el govern de Sevilla i fou confirmat amb la possessió de Màlaga).
El govern d'Alí favorable als berbers no va satisfer al poble ni al partit eslau. Alí va reaccionar amb un règim de terror. A Còrdova les manifestacions donaven suport a Abd al-Rahman un príncep omeia, i Alí fou finalment assassinat per tres servidors de palau d'origen eslau (1017); Kasim d'Algesires, Màlaga i Sevilla va aconseguir ser reconegut com successor per la força que conservaven el berbers, mentre Yahya va succeir al seu pare Alí en els dominis africans, però va considerar que la successió com a califa li pertocava i no va donar suport al seu oncle.
Els eslaus van donar el següent pas: Hayran d'Almeria, d'acord amb Al-Mundhir de Saragossa, va proclamar califa al omeia Abd al-Rahman IV ben Muhammad ben Abd al-Malik ben Abd al-Rahman III amb el títol de Al-Murtada Billah ("el que és agradable a Deu"). Tots els emirs de la península excepte el de Granada van reconèixer al nou califa; la junta de notables de Còrdova el va proclamar a aquesta ciutat i l'emir tugíbida de Saragossa en fou nomenat governador. Però Abd al-Rahman IV no es va deixar governar per Hayran i Al-Mondhir, i l'eslau ràpidament va capgirar les seves aliances i va tornar a l'amistat amb Kasim que conservava Màlaga, Sevilla i Algesires. Mentre el califa va atacar Granada, l'altre feu dels berbers, i fou derrotat i es va refugiar a Guadix on fou assassinat, el que va permetre la tornada de Còrdova al control de Kasim.
Yahya ben Alí, el fill d'Alí, que l'havia succeït en els dominis africans va desembarcar el 1021 a la península, a Màlaga. Kasim va fugir i es va refugiar a Sevilla i Yahya va entrar a Còrdova i es va proclamar califa (5 d'agost del 1021) i va traslladar la capital a Màlaga on el partit berber era més fort.
Una revolta a Còrdova (1023) va enderrocar a Yahya (que era a Màlaga) i va cridar a Kasim que va retornar de Sevilla però els excessos de la seva guàrdia negra van provocar una segona revolta que el va expulsar i quan va tornar a Sevilla fou rebutjat pel governador i es va establir a Xeres on al cap de poc temps Yahya, que havia recuperat el poder a Còrdova, el va capturar (i anys després fou assassinat).
Algesires va quedar en possessió de Yahya de Màlaga, que al cap de poques setmanes fou enderrocat i va perdre Còrdova altre cop. Hi va tornar el 1025 però en fou expulsat per Mugahid de Dènia el 1026. El 1027 va atacar Sevilla amb l'ajut de l'emir de Carmona. Abans del 1030 va imposar la seva sobirania a Sevilla però el 1031 el sevillans van proclamar califa a un impostor que feien passar per Hixem II. El 1031 va ocupar l'ermirat de Carmona. El 1035 va atacar Sevilla, i va assetjar la ciutat però va caure en una emboscada i va morir (novembre del 1035).
Els fills de Yahya eren menors i a Màlaga fou proclamat califa el seu germà Idris ben Ali. La guarnició d'Algesires no el va reconèixer i va proclamar a Muhammad ben Kasim ben Hammud al-Mahdi (1035-1048). El 1047 Muhammad va intentar ocupar Màlaga i proclamar-se califa però el intent, que tenia el suport d'un partit a l'interior de Màlaga, va fracassar. Aquest fracàs va afectar tant a Muhammad que va morir l'any següent i el va succeir el seu fill Kasim ben Muhammad Al-Wathiq (1048-1058). Aquest darrer portà el títol de califa.
El 1058 Algesires va passar per conquesta al regne de Sevilla fins que el 1091 es va instaurar el poder almoràvit que va durar fins el 1145. En aquest any va quedar sota dependència de la taifa de Còrdova, molt breument, i després (encara el mateix any) de la de Granada. El 1146 els almohades van entrar a Algesires i la van conservar fins el 1229.
El 1229 formà part del regne de Granada. El 1319 fou dominada per uns anys pels marroquins fins el 1332, i en aquest any fou un regne separat sota Abd al-Malek (1332-1342) que va durar deu anys, per tornar a Granada el 1342. Només dos anys després fou ocupada pels castellans (1344).
