Efraïm d'Antioquia
De Viquipèdia
Efraïm (Ephraem o Ephraimus o Euphraimius, Ἐφραὴμ o Ἐφραίμιος o Εὐφραΐμιος), fou patriarca d'Antioquia (llavors anomenada Teòpolis (Theopolis).
Probablement fou nascut a Amida. Va exercir diversos oficis civils de l'imperi i amb l'emperador Justí I va arribar a compte d'Orient. El 525 i 526 Antioquia fou quasi be destruïda per successius terratrèmols i focs i entre els que van morir i havia el patriarca Eufrasi que va quedar enterrat a les ruïnes; el poble, per agrair a Efraïm la seva dedicació en aquells moments de desgracia, el va proclamar el seu successor com a patriarca (probablement el 526 però podria ser el 527.
Els escriptors eclesiàstics elogien la seva tasca com patriarca, la seva caritat amb els pobres i la fermesa contra les heretgies. Va convocar un sínode a Antioquia on va fer condemnar el intent de reviure les doctrines d'Orígens i va escriure diversos tractats contra els nestorians, eutiquians, severians i acèfals, en defensa de les doctrines del Concili de Calcedònia.
Al final de la seva vida l'emperador Justinià I, sota amenaça de deposició, el va obligar a subscriure la condemna del tres decrets del concili de Calcedònia. Facund d'Hèrmia, defensor de les doctrines de Calcedònia, li tira en cara amb raó que en aquesta ocasió va tenir més interès en defensar el seu càrrec que les seves creences.
Efraïm no va viure gaire temps més i va morir el 545 o 546 després d'uns 19 anys de govern de la seu.
Les seves obres s'han perdut i només es conserven els extractes de Foci. Són les següents:
- 1. Una carta a Zenoni, advocat d'Emesa i membre de la secta dels acèfals
- 2. Algunes cartes a l'emperador Justinià
- 3. Cartes al bisbe Antim de Trapezus, Domicià Sinclètic metropolità de Tars, Brazes el Persa i altres
- 4. Una acta del sínode d'Antioquia (συνοδικὴ πρᾶξις)
- 5, Panegírics i altres discursos
