Eduard Xevardnadze

De Viquipèdia

Eduard Xevardnadze ედუარდ შევარდნაძე

2n President de Geòrgia
Mandat octubre de 1995 – 23 de novembre de 2003
Precedit per	Zviad Gamsakhúrdia
Succeït per	Nino Burjanadze

Naixement	25 de gener de 1928 Mamati (RFSS de Transcaucàsia)
Partit polític	PCUS i Unió Ciutadana per Geòrgia
Parella	Nanuli Xevardnadze
Professió	Advocat

Eduard Amvrósievitx Xevardnadze (en georgià: ედუარდ ამბროსი შევარდნაძე, en rus: Эдуард Амвросьевич Шеварднадзе) (Mamati, 25 de gener de 1928) és un polític georgià. Va exercir les funcions de ministre d'Afers Estrangers de la Unió Soviètica sota la presidència de Mikhaïl Gorbatxov des de 1985 fins a 1990. Després del col·lapse de l'URSS, va servir com a president de la República de Geòrgia des de 1995 fins al 23 de novembre de 2003, quan va dimitir a causa de la creixent pressió popular que va seguir després de les eleccions parlamentàries.

Taula de continguts

1 Unió Soviètica
- 1.1 Ministre d’Afers Estrangers soviètic
2 Referències
3 Enllaços externs

[edita] Unió Soviètica

Xeverdnadze es va unir al Partit Comunista de la Unió Soviètica el 1948, després d'haver estat instructor en la seva branca juvenil (Komsomol) durant 2 anys. A poc a poc escala els rangs del partit fins a convertir-se, el 1959, en membre del Soviet Suprem de Geòrgia, una de les repúbliques federades de la Unió. En 1965 és nomenat ministre de l'Ordre Públic i el 1968 aconsegueix ser nomenat ministre d'Afers Interns de Geòrgia (amb el rang de general de Policia). Es va guanyar una bona reputació com un fort oponent de la corrupció, que era alarmant a la república, per la qual cosa va acomiadar i empresonar centenars d'oficials. Un dels casos més coneguts va ser quan va obligar diversos oficials prominents a mostrar els seus rellotges, amb què es va descobrir que la majoria provenien del mercat negre. Va ordenar el decomís de tots aquells que estaven sota sospita d'haver estat adquirits il·lícitament. No obstant això, a pesar dels seus esforços, la corrupció va continuar sent un problema a la nació.

El 1980, es va veure obligat a reiterar que el desenvolupament econòmic i social depenia d'«una lluita sense quarter contra aquells fenòmens tan negatius com el suborn, el furt de propietats al Partit, les tendències a la propietat privada, el robatori i tota aquella desviació de les normes de la moral comunista». Un escàndol de corrupció el 1972 va provocar la renúncia de Vasili Mjavanadze, secretari general del Partit Comunista de Geòrgia. La seva caiguda significà l’acens de Xevardnadze, atès que Moscou el veia com el candidat més apropiat per ocupar el lloc. Ja en el càrrec, durant el seu temps com a secretari general a Geòrgia va continuar atacant fermament la corrupció i la dissidència.

El 1977, com a part d'una campanya en tota la Unió Soviètica, el seu govern va arrestar líders prominents de la dissidència a Geòrgia sota l'excusa d'activitats antisoviètiques. Entre els arrestats es trobaven Merab Kostava i Zviad Gamsakhúrdia, qui després es convertiria en el primer President de Geòrgia triat per sufragi popular. La seva línia dura davant la corrupció va captar l'atenció de la directiva soviètica. S'havia unit al Comitè Central del Partit Comunista Soviètic el 1976 i el 1978 fou nomenat membre (sense dret a vot) del Politburó soviètic.

Encara que durant alguns anys va romandre en segon pla, va anar consolidant la seva reputació per la seva austeritat personal: descartant els beneficis de tan alt càrrec, preferia viatjar en transport públic abans que usar les limusines que es facilitaven als membres del Politburó. Les seves aspiracions es compliren el 1985, quan el ministre d’Afers Estrangers soviètic Andrei Gromiko renuncià al seu càrrec. El flamant Secretari General del Partit, Mikhaïl Gorbatxov, el proposà a ell i aconseguí confirmar-lo en el càrrec. D’aquesta manera es consolidava el cercle de joves reformistes que governaria la Unió Soviètica fins al final.

[edita] Ministre d’Afers Estrangers soviètic

Com a ministre d’Afers Estrangers fou un dels encarregats de publicitar la política de reformes impulsada per Gorbatxov (la perestroika), en especial el cessament de l'escalada de la tensió militar: fou el principal responsable de la retirada de les tropes soviètiques de l'Afganistan, firmà acords de desarmament amb els Estats Units i va fer que des de la Unió Soviètica es respectés l'opció popular de posar fi als règims comunistes de l'Europa Oriental.

Sabent que el seu futur polític a la Unió Soviètica era escàs, decidí girar-se vers la política nacional a la seva República de Geòrgia, que s’encaminava vers la independència. Per això dimití el 1990, al·legant lentitud de les reformes interiors i pressions dels comunistes conservadors en el govern.

Tanmateix, en produir-se l’intent de cop d'estat contra Gorbatxov el 1991, Xevardnadze es posà al seu costat. En 1992 acceptà la presidència de Geòrgia per mirar de posar fi a la guerra civil. Fou reelegit el 1995.

[edita] Referències

Eduard Schewardnadse: Memorien. Metzler, Peter W., Duisburg 2007, ISBN 978-3-936283-10-5 (2007) (Memòries) (Pikri Tsarsulsa Da Momavalze - Memuarebi. Tbilisi 2006)