Edsger Dijkstra
De Viquipèdia
| Naixement | 11 de maig de 1930 Rotterdam, Països Baixos |
|---|---|
| Mort | 6 d'agost de 2002 (Amb 72 anys) Nuenen, Països Baixos |
| Camp | Informàtica |
| Institucions | Mathematisch Centrum Universitat de Texas a Austin |
| Conegut per | L' Algorisme de Dijkstra Oposició a l'utilització del GOTO El Sistema Operatiu THE Semàfor (Informàtica) |
| Premis importants | Premi Turing Associació per a la Maquinària Computacional |
Edsger Wybe Dijkstra (11 de maig de 1930 – 6 d'agost de 2002); Fou un informàtic holandès . Va rebre el 1972 el Premi Turing per les contribucions fonamentals en l'àrea dels llenguatges de programació, i va ser el "Schlumberger Centennial Chair of Computer Sciences" a la Universitat de Texas a Austin des de 1984 fins la seva mort el 2002.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut a Rotterdam, Dijkstra va estudiar Física teòrica a la Universitat de Leiden però molt aviat se'n va adonar de que estava més interessat en informàtica.
A partir del 1952 comença a treballar al Centre Matemàtic d’Amsterdam, allà augmenta la seva curiositat per la programació, conseqüentment, quan va acabar la seva carrera es va dedicar a temes relacionats amb la programació, aleshores professió no reconeguda.
El 1956, va anunciar el seu algorisme de "Camí més curt" després de haver estat treballant-hi en l’ARMAC (Automatische Rekenmachine MAthematisch Centrum) del centre matemàtic.
A principis dels 60 va aplicar l’idea de l’exclusió mútua entre el teclat i la computadora. La seva idea d’exclusió mútua ha estat usada per molts processadors moderns i targetes de memòria des que el 1964 IBM el va fer servir per l’arquitectura del IBM 360
A principis del 70 se’n va als Estats Units d'Amèrica com a desenvolupador a Burroughs Corporation.
El 1972 guanyà el Premi Turing ACM.
El 1974 guanyà el AFIPS Harry Good Memorial.
A principis del 1980 anà viure a Austin (Texas).
El 1984 li van oferir una plaça a la Universitat de Texas a Austin en ciències de la Computació. Mor: 6 d'agost de 2002 a casa seva Països Baixos, després d’una llarga lluita contra el càncer.
[edita] Les veritats de Dijkstra
El 1975 va escriure How do we tell truths that might hurt?, en el que Dijkstra planteja varies “veritats” per l’època. [1] Entre elles hi podem trobar:
- Fortran –"el desordre infantil"–, ja proper als 20 anys d’edat , és desesperadament inadequat per a qualsevol aplicació de computació que tinguis en ment : és massa matusser, massa rigorós i massa costós d’usar.
- PL1 –”la malaltia fatal”– pertany més al conjunt del problema que al conjunt de la solució.
- És pràcticament impossible ensenyar bona programació a estudiants que han estat exposats prèviament a BASIC: com a programadors potencials han estat mutilats mentalment més enllà de qualsevol esperança de regeneració.
- El ús del Cobol atrofia la ment; la seva ensenyança hauria, aleshores, ser considerada com un crim.
La simplicitat és un prerequisit per la fiabilitat. (anotació feta a mà)
[edita] Referències
- ↑ Dijkstra, Edsger Wybe. «How do we tell truths that might hurt?». (18 de Juny de 1975). [1] (anglès)
[edita] Enllaços externs
- Fotografies de Dijkstra (rus)
- Escrits de Dijkstra (EWD) (anglès)
- La Història dels Filosofs Comensals
|
|
|---|
|
Perlis (1966) • Wilkes (1967) • Hamming (1968) • Minsky (1969) • Wilkinson (1970) • McCarthy (1971) • Dijkstra (1972) • Bachman (1973) • Knuth (1974) • Newell / Simon (1975) • Rabin / Scott (1976) • Backus (1977) • Floyd (1978) • Iverson (1979) • Hoare (1980) • Codd (1981) • Cook (1982) • Thompson / Ritchie (1983) • Wirth (1984) • Karp (1985) • Hopcroft / Tarjan (1986) • Cocke (1987) • Sutherland (1988) • Kahan (1989) • Corbató (1990) • Milner (1991) • Lampson (1992) • Hartmanis / Stearns (1993) • Feigenbaum / Reddy (1994) • Blum (1995) • Pnueli (1996) • Engelbart (1997) • Gray (1998) • Brooks (1999) • Yao (2000) • Dahl / Nygaard (2001) • Rivest / Shamir / Adleman (2002) • Kay (2003) • Cerf / Kahn (2004) • Naur (2005) • Allen (2006) Clarke / Emerson / Sifakis (2007) • |
