Edmund Burke
De Viquipèdia
Edmund Burke (Dublín, 12 de gener 1729 - Beaconsfield, 9 de juliol 1797), escriptor, esteta i pensador polític britànic liberal-conservador.
Taula de continguts |
[edita] Formació
Fill de pare protestant i mare catòlica, estudià des de 1743 al Trinity College de Dublín. Seriós, estudiós i ambiciós, com testifiquen les cartes al seu primer mestre, Shaket, coneixia els autors grecs i llatins i s'interessava ja per la política, filosofia, ètica i estètica. Es va graduar en 1748 i dos anys després va marxar cap a Londres per a estudiar dret, sense abandonar per això els estudis literaris.
[edita] Primeres obres
En 1756 va escriure Indagació filosòfica sobre l'origen de les nostres idees sobre el sublim i el bell, on esbossa unes teories estètiques clarament Neoclàssiques (el de la teoria romàntica és posterior i la fa Immanuel Kant). L'objecte sublim l'edifica al voltant de l'estètica del terror i guarda un relació directa amb el poder, a la manera absolutista del seu temps. Alhora planteja l'exercici estètic del sublim necessari per a exercitar les emocions de la ataràxia pròpia de la condició de vida de la burgesia. A l'any següent va fer imprimir les primeres parts d' Abridgement of the History of England i en 1759 va iniciar la publicació de l' Annual Register.
[edita] Activisme polític
Les necessitats econòmiques el van obligar en aquells dies dedicar-se a la política. Nomenat en 1765 secretari privat de Rockingham, primer lord del Tresor, va ingressar el 1766 en el Parlament i va començar una afortunada carrera. Les seves facultats oratòries i la profunditat del seu pensament van concentrar en ell grans esperances. Va declarar que les seves intervencions estaven més aviat guiades per la humanitat, la raó i la justícia que per consideracions legals. Durant aquest període es va ocupar de les qüestions colonials americanes (discursos Sobre la taxa americana, 1774, i Conciliació amb les colònies, 1775); com liberal era partidari de la seva independència.
Entre 1762 i 1765 es va interessar per la qüestió de l'Índia. En 1773 va anar a París, on va conèixer a la Delfina i, en la tertúlia de Julie de Lepinasse, als enciclopedistes. Aquest viatge va accentuar les seves idees conservadores, que es van decantar pel consuetudinarisme: Burke era el més moderat dels liberals. Paymaster en 1783 en el govern de Portland, a l'any següent, després de la victòria de Pitt, va reduir les seves activitats polítiques, doncs el Parlament i l'opinió popular rebutjaven els seus punts de vista.
[edita] Reflexions sobre la Revolució Francesa
En 1787 va presentar en la càmera l'acusació contra Hastings, que li va valer un procés. En aquells dies van augmentar les seves divergències amb Fox, accentuades el febrer de 1790 quan, una vegada compostes les Reflexions sobre la Revolució Francesa, Burke, que n'era contrari, es va trobar en discòrdia amb el seu antic amic. En aquesta obra, on inaugura la seva denominada epistemologia de la política, un model d'empirisme polític, rebutjava l'escàs respecte per la tradició legal consuetudinarista dels nous principis legals emanats de la Revolució Francesa, que li semblaven massa abstractes i desconsiderats amb els casos individuals.
[edita] Polèmica amb els iusnaturalistes
Els teòrics del iusnaturalisme van reaccionar contra aquesta obra, com Thomas Paine. El 6 de maig de 1791 va tenir lloc la definitiva ruptura. Burke va sortir llavors del partit Whig, però la declaració de la guerra a França en 1792 va enfortir la seva postura. El juliol de 1794 es va retirar del parlament i en 1796 redactava les cartes On a Regicide Peace en protesta contra les remors sobre negociacions de pau amb França.
La seva salut es ressentia, i va morir en 1797. Les seves obres van ser publicades en 1792 en tres volums i es van reeditar en 1827 en vuit amb diverses obres pòstumes més.
[edita] Obres
- A Vindication of Natural Society: A View of the Miseries and Evils Arising to Mankind (1756)
- A Philosophical Enquiry into the Origin of Our Ideas of the Sublime and Beautiful (1757)
- Reflections on the Revolution in France (1790)
