Eärnil II

De Viquipèdia

Eärnil (pronunciat E-àr-nil) va ser el trenta-dosè Rei de Góndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Al seu naixement no hi havia expectatives de que esdevingues rei, ja que era tan sols un parent distant de la família reial: era descendent del rei Telumehtar Umberdacil, el besavi del rei Ondoher.

L'any 1944 Góndor va veure's amenaçada per un atac simultani pels haradrim al sud i els aurigues a l'est. El Rei Ondoher va liderar l'exèrcit principal per combatre els orientalencs a Dagorlad, mentre que com a general de Góndor Eärnil va rebre l'encàrrec de protegir Pelàrguir i fer front als haradrim.

Eärnil va conduir el seu exèrcit als guals del Poros on va obtenir una victòria contundent enfront els sudaners. Això li va permetre de dirigir les seves forces cap al nord per ajudar a aturar l'avanç dels aurigues.

Però als aurigues havien derrotat al rei Ondoher a Dagorlad matant-lo a ell i als seus dos fills. Desconeixedors de la victòria d'Eärnil al sud havien posat setge a Minas Ànor quan van ser atacats per sorpresa. Eärnil va ser victoriós en el que es conegué com la Batalla del Camp i els aurigues van ser expulsats novament de Góndor.

Un cop eliminada l'amenaça, l'atenció de Góndor es va centrar en el problema successori que es plantejava. L'única descendència d'Ondoher que sobrevivia era la seva filla Firiel, casada amb el príncep Arvedui d'Arthedain (regne successor d'Àrnor). Tot i que a Góndor sempre s'havia heretat a través de la línea femenina, les lleis de Númenor permetien que les dones accedissin al poder com de fet havia passat en el cas de les tres reines regents que havia tingut l'illa.

Si es primava el llinatge a través de la línea masculina, aleshores l'hereu era el general Eärnil com a descendent del rei Telumehtar.

En la resolució del conflicte va ser determinant el paper del senescal Pelendur, que va advocar amb contundència per la candidatura d'Eärnil. Quan Arvedui va reclamar la corona com a descendent directe d'Isíldur i marit de Firiel, Pelendur va rebutjar la seva demanda argumentant que "La corona i reialesa de Góndor pertanyen tan sols als hereus de Menèldil, fill Anàrion, a qui Isíldur va cedir el reialme."

Finalment Eärnil va ser aclamat com a rei, gràcies a la seva herència, a les seves proeses militars i a la influència de Pelendur. Va ser coronat coma Eärnil II.

Amb el temps va demostrar que apart de ser un general hàbil era també un governant savi. Tot i el conflicte successori va enviar missatges a Arvedui anunciant que havia rebut la corona de Góndor d'acord amb les lleis i necessitats del Regne del Sud, "però no oblido la reialesa d'Àrnor, ni nego el nostre parentiu, ni desitjo que els reialmes d'Eléndil es distanciïn. Us enviaré ajuda tan bon punt em sigui possible." Finalment a la tardor del 1973 van arribar missatges a Góndor de que Arthedain es trobava en perill per l'amenaça del Rei bruixot d'Àngmar. Eärnil va enviar-hi un exèrcit comandat pel seu fill Eärnur, que va arribar massa tard per salvar Arthedain i Arvedui, però va derrotar el Rei Bruixot en la Batalla de Fórnost amb l'ajuda dels elfs de Lindon i Rivendell.

Tanmateix, Eärnil no va ser capaç d'impedir la captura de Minas Íthil per part dels Espectres de l'Anell. Des d'aleshores Minas Ithil (Torre de la Lluna) es conegué com a Minas Mórgul (Torre de la Bruixeria), i Minas Anor (Torre del Sol) es posà en estat d'alerta permanent i es rebatejà com a Minas Tirith (Torre de la Guàrdia)

Eärnil va morir el 2043 de la Tercera Edat i va se succeït pel seu fill Eärnur, que tot i que va demostra ser tan bon general com el seu pare, anava mancat de la seva saviesa.