Eärnur

De Viquipèdia

Eärnur (pronunciat E-àr-nur) va ser el trenta-tresè i últim Rei de Góndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Era fill del rei Eärnil II. Com a príncep de Góndor va comandar l'exèrcit que el seu pare va enviar a socòrrer el regne del nord d'Arthedain de l'embestida del Rei bruixot d'Àngmar. Va arribar massa tard per salvar el regne d'Arthedain i el seu rei Arvedui, que havia fugit en un vaixell que es va enfonsar a la badia de glaç de Forochel.

Tanmateix, Earnür va presentar batalla i amb el suport dels elfs de Lindon i Rivendell (comandats per Cirdan i Glorfindel respectivament) van vèncer al Rei bruixot a la Batalla de Fórnost. Era l'any 1975 de la Tercera Edat.

El Rei bruixot va fugir al sud i s'erigí com el cap dels Espectres de l'Anell. Van prendre Minas Íthil i la van convertir en Minas Mórgul (Torre de la Bruixeria).

A la mort del seu pare el 2043 va esdevinir rei, i immediatament el Rei Bruixot (ara Senyor de Minas Mórgul) li va enviar un desafiament. El primer cop va ignorar-lo, però el 2050 va rebre un segon desafiament i el va acceptar. Va ser vist per últim cop entrant per les portes de Minas Mórgul, d'on mai va sortir.

Eärnur va desaparèixer sense deixar hereu, i tot i que hi havien parents distants de la família reial, no existia un hereu clar i ningú es volia arriscar a repetir un episodi com la passada "Guerra entre Germans". Per això, es va acordar que el govern del regne restaria en mans dels senescals de la Casa de Hurin "fins que el Rei tornés", ja que no es tenia constància de si Eärnur havia mort. El primer senescal regent va ser Mardil Voronwë.

Góndor no tornaria a tenir rei fins a les darreries de la Tercera Edat, quan el descendent d'Eléndil a través de la nissaga del Regne del Nord reclamaria el tro.