Dseta Ursae Majoris
De Viquipèdia
Dades d'Observació Època J2000 |
|
---|---|
Constel·lació | Ursa Major |
Ascensió recta | 13h 23m 55,5s |
Declinació | +54° 55′ 31″ |
Magnitud aparent (V) | 2,23 |
Característiques | |
Tipus espectral | A2 V/A2 V/A1 V |
U-B índex de color | 0,09 |
B-V índex de color | 0,13 |
Variable del tipus | ? |
Astrometria | |
Velocitat Radial (Rv) | −9 km/s |
Moviment propi (μ) | RA: 121,23 msa/Any Dec.: −22,01 msa/Any |
Paral·laxi (π) | 41,73 ± 0,61 ms |
Distància | 78 ± 1 anys-llum (24 ± 0.4 pc) |
Magnitud absoluta (MV) | 0,33 |
Altres designacions | |
Zeta Ursae Majoris (ζ UMa) o Mizar és una estrella de la constel·lació Óssa Major (Ursa Major) i és la segona estrella des de el final del mànec del Cullerot. El seu nom tradicional és Mizar un mot que prové de l'Àrab ميزر mi'zar, que significa una cintura o una faixa. Mizar és de la magnitud aparent 2,27 i del tipus A1 V. Si tenim una bona vista podem veure una companya feble just a l'est, anomenada Alcor o 80 Ursae Majoris. Les dues són anomenades sovint el cavall i el genet, i l'habilitat per veure la segona és considerada una prova tradicional de la vista. Les dues estrelles estan a més de un quart d'any-llum l'una de l'altre, encara que el seu moviment propi mostra que es mouen juntes, encara no es sap si formen una autèntic sistema estel·lar binari, i no una binària òptica com es creu actualment.
Es van descobrir més components amb la invenció del telescopi i de l'espectroscòpia; un objectiu bell, i fàcil de resoldre, Mizar fou la primera binària telescòpica descoberta—molt probablement per Benedetto Castelli qui demanà a Galileo Galilei que l'observàs l'any 1617. Galileu deixà una descripció detallada de l'estrella doble. Més tard cap a 1650, Giovanni Battista Riccioli escrigué que Mizar es mostrava com a doble. La secundària Mizar B, és de la magnitud 4,0 i de la classe espectral A7, i està a unes 380 UA de la primària; les dues estan milers d'anys per voltar l'una en torn l'altra. Mizar A esdevingué la primera binària espectroscòpica en ser descoberta, per Pickering l'any 1889. Les dues components són ambdues unes 35 vegades més brillants que el Sol, i volten una en torn l'altre en uns 20 dies. Més tard es va descobrir que Mizar B era una binària espectroscòpica també. L'any 1996 els components de la binària Mizar A foren representades en molt alta resolució usant el Prototipus d'Interferòmetre Òptic de l'Armada dels Estats Units.
El sistema complet de cinc estrelles està a uns 78 anys-llum del nostre Sol. Els components són membres de del Grup d'estrelles de l'Óssa Major, un grup d'estrelles en la major part dispers que comparteixen un origen comú, que es dedueix del seu moviment propi.
Dades d'Observació Època J2000.0 |
|
---|---|
Constel·lació | Ursa Major |
Ascensió recta | 13h 25m 13,5s |
Declinació | +54° 59' 17" |
Magnitud aparent (V) | +3,99 |
Distància | 81.2 ± 1.2 Anys-llum (24.9 ± 0.4 pc) |
Tipus espectral | A5V |
Altres designacions | |