Disseny intel??ligent

De Viquip??dia

La ideologia del disseny intel??ligent sost?? que la vida a la Terra i l'origen de l'home s??n el resultat d???accions racionals empreses de forma deliberada per un o m??s agents intel??ligents. Si b?? els seus defensors argumenten que es tracta d'una proposta cient??fica leg??tima, capa?? de sustentar un programa d'investigaci?? metodol??gicament rigor??s, la majoria dels cient??fics considera que el disseny intel??ligent ??s simplement una justificaci?? a posteriori de la creen??a en un creador absolut i transcendent (el d??u de les religions monoteista), en una versi?? superficialment secularitzada.

El debat, especialment intens en els Estats Units s'ha est??s a altres pa??sos per mitj?? de la influ??ncia d'esgl??sies evang??liques i altres grups religiosos fonamentalistes. El disseny intel??ligent tamb?? s'ha convertit en una posici?? de creixent for??a en diversos pa??sos llatinoamericans. No obstant aix??, la posici?? de l???Esgl??sia Cat??lica, majorit??ria en els pa??sos hispanoparlants, ??s la de respectar l'autonomia de la ci??ncia i respectar les seves troballes, resituant la discussi??, sobre la veritat de les Escriptures i la justificaci?? de les creences, en un pl??nol cada vegada m??s metaf??sic.

La frase disseny intel??ligent, amb aquesta accepci??, va ser popularitzada per Phillip I. Johnson en utilitzar-la en el seu llibre de 1991 Proc??s a Darwin. La posici?? de Johnson, i la base per al moviment en suport a la creen??a sobre el disseny intel??ligent ??s que consideren fals el naturalisme filos??fic. Els proponents del disseny intel??ligent argumenten que el model cient??fic de l???evoluci?? per selecci?? natural ??s insuficient per a explicar l'origen, la complexitat i la diversitat de la vida, i que l'univers est?? massa ben adaptat per a les criatures vivents com per a pensar que ??s aix?? per pura casualitat. Els proposadors del disseny intel??ligent no prenen partit expl??cit sobre la identitat del o dels creadors o sobre els mitjans que van utilitzar per a dissenyar i despr??s crear la vida, per?? s??n protegits per la majoria dels partidaris de la lectura literal de la B??blia.

[edita] Arguments

Els arguments en favor de l'anomenat disseny intel??ligent es refereixen sobretot a dos aspectes:

La improbabilitat de qu?? en un determinat univers, concretament el perceptible, tan diversos par??metres (constants f??siques) coincideixin tan exactament amb els valors que requereix la vida. Hi ha dos contraarguments principals. El primer es refereix que els par??metres siguin compatibles amb la vida coneguda no prova que la consci??ncia no pugui desenvolupar-se, sota altres caracter??stiques, en un altre Univers sota par??metres diferents. Segon, la baixa probabilitat no ??s prova d'intencionalitat. A qui li toca la loteria, no pot deduir nom??s de la baixa probabilitat del fet que alg?? ha manipulat el sorteig per a afavorir-li. Per altra banda, la teoria del multivers segons la qual existeixen una infinitat d'universs paral??lels que es diferencien tan sols per diferencials de qualsevol magnitud de l'univers simplement desmonten l'argument perqu?? d??na a entendre que aquest univers ??s tan probable com a qualsevol altre de la infinitat que existeixen per?? que nom??s ??s posible fer-se preguntes sobre la ra?? de la vida en aquelles dimensions en qu?? existeixen les caracter??stiques per a crear-les la qual cosa fa que la probabilitat de (vida)/(parlar de la vida) existeixi en proporci?? 1:1.
La complexitat irreduible. Formulada pel bioqu??mic M. J. Behe en termes de "complexitat bioqu??mica irreducible", ??s una reedici?? d'un argument usat contra el darwinisme des d'antic, per exemple pel que fa a la complexitat de l'ull. Behe ho ha intentat renovar pel que fa a agregats macromoleculars funcionals com el cili. Al??lega que la complexitat d'una estructura d'aquest tipus, on no s'observa redund??ncia, ??s irreducible, perqu?? l'alteraci?? de qualsevol de les parts destru??x per complet la funcionalitat del conjunt (el que ??s cert). Argumenta (fal??la??ment) que aquest fet inhabilita a la selecci?? natural (el mecanisme essencial darwini?? de l'evoluci??) per a donar-li origen. Efectivament la selecci?? natural treballa sobre petites difer??ncies fenot??piques, basades al seu torn en petites difer??ncies gen??tiques, i la coincid??ncia per atzar i d'una vegada de totes les innovacions evolutives implicades en la complexa estructura del cili, ??s tan improbable que caldria declarar-se incre??ble. L'argument ??s fal??la?? perqu?? el cili no es forma d'una vegada. El que cal explicar s??n les etapes successives de la seva evoluci??, explicant o demostrant la verosimilitud de cadascuna d'elles tocant a la seva determinaci?? gen??tica, el seu desenvolupament ontogen??tic i la seva funci??, i per tant justificant quines pressions selectives han promogut cadascun dels passos. ??s molt important recordar que moltes estructures biol??giques passen per estadis de doble funci??, en els quals, despr??s d'haver evolucionat per a un ??s, comencen a veure's sotmeses a noves pressions selectives per a un segon ??s. Si es pensa nom??s en aquest ??ltim, l'origen de l'??rgan pot tornar-se incomprensible. El car??cter prensil de la m?? humana va apar??ixer en relaci?? amb una vida arbor??cola, ha estat aprofitat per innombrables esp??cies de primats per a la manipulaci?? i, amb aquesta segona funci??, s'ha convertit en el nostre grup en una adaptaci?? principal. Les vies versemblants de l'evoluci?? de l'ull es van aclarir gr??cies a l'anatomia comparada i a l'embriologia. Quant a l'evoluci?? de maquin??ries moleculars complexes, com el cili, les ??ltimes d??cades han proporcionat els arguments equivalents. Per a aquest cas no es conten amb termes de comparan??a perfectes, perqu?? no queda cap eucariont que no tingui cilis o derivi d'una avantpassat ciliat. Els components moleculars dels cilis estan presents fora d'ells, en el citoesquelet superficial contigu a la membrana plasm??tica, on treballen en la motilitat sense formar estructures tan elaborades, i dels seus components existeixen formes hom??logues fins i tot en procarionts

[edita] Cr??tiques al disseny intel??ligent

La gran majoria dels cient??fics i institucions cient??fiques rebutgen les afirmacions sobre disseny intel??ligent per la seva aparent falta de base cient??fica. L'Acad??mia Nacional de Ci??ncies dels Estats Units i altres organismes cient??fics classifiquen el disseny intel??ligent com a pseudoci??ncia. Tot i aix??, els moviments en suport del disseny intel??ligent han assolit suscitar una mobilitzaci?? pol??tica als Estats Units amb seguidors, inclosos alguns membres de les c??mares legislatives, que advoquen per la inserci?? del disseny intel??ligent en els programes d'educaci?? com a teoria alternativa a l'evoluci??. Es tracta dels mateixos sectors que han militat des de fa temps, amb ??xit desigual, per la supressi?? de l'ensenyament de l'evoluci?? biol??gica o per la introducci?? en paral??lel, amb el mateix temps, de la cosmogonia b??blica.

Al gener de 2005, en un districte escolar de Pennsylvania, Estats Units, els estudiants de batxillerat van haver d'escoltar la lectura d'un text en el qual s'explica l'exist??ncia de teories alternatives a l'evoluci??, en particular el disseny intel??ligent. Donat el car??cter pol??mic de la decisi??, es va permetre que els pares sol??licitessin la no presencia dels seus fills durant la lectura del text. Alguns professors de biologia es van negar a llegir el text argumentant la seva falta de base cient??fica o la seva estreta relaci?? amb el creacionisme.

El moviment Disseny Intel??ligent ??s una campanya organitzada amb la finalitat de promoure els arguments del disseny intel??ligent cap al p??blic en general, especialment als Estats Units. Est?? impulsada per el Centre per a la Ci??ncia i la Cultura. Si b?? els arguments del moviment s??n seculars, el disseny intel??ligent s'associa amb el cristianisme conservador i amb el creacionisme.

En resposta a aquestes iniciatives, el juny de 2005, les acad??mies de Ci??ncies, Enginyeria i Medicina van crear un lloc web on es tracta d'aclarir al p??blic que la Teoria de l'Evoluci?? no ??s una teoria m??s sin?? la teoria m??s sustentada que actualment existeix sobre l'origen dels ??ssers vivents. Una altra reacci?? a aquestes iniciatives de forma caricaturista est?? representada en el pastafarisme, sup??sit conjunt de creences que donen una explicaci?? alternativa a l'origen de la vida.