Multivers

De Viquip??dia

El concepte de multiverss es refereix a un conjunt hipot??tic de m??ltiples [[univers]os m??s o menys independents i que n'inclouria el nostre. De vegades els diferents universos del multivers reben nom d' universos paral??lels. El desenvolupament de la f??sica qu??ntica, i la cerca d'una teoria unificada (teoria qu??ntica de la gravetat), juntament amb el desenvolupament de la teoria de cordes, han fet entreveure la possibilitat de l'exist??ncia de m??ltiples dimensions i diversos universos. L'estructura del multivers, la natura de cada univers i les relacions entre els diferents components depen de la hip??tesi de multivers considerada.

[edita] Teoria dels universos m??ltiples d'Everett

Una de les versions cient??fiques m??s curioses que recorren als universos paral??lels ??s la interpretaci?? dels universos m??ltiples [1] de Hugh Everett (IMM). L'esmentada teoria apareix dins de la mec??nica qu??ntica com una possible soluci?? al problema de la mesura en mec??nica qu??ntica. Everett va descriure la seva interpretaci?? m??s aviat com una metateoria. Des de un punt de vista l??gic la construcci?? d'Everett evadeix molts dels problemes associats a d'altres interpretacions m??s convencionals de la mec??nica qu??ntica, tot i aix??, en l'estat actual de coneixement no hi ha una base emp??rica s??lida a favor d'aquesta interpretaci??.

El problema de la mesura, ??s un dels principals "fronts filos??fics" que obre la mec??nica qu??ntica. Si be la mec??nica qu??ntica ha sigut la teoria f??sica m??s precisa fins el moment, permetent fer c??lculs te??rics relacionats amb processos naturals que donen 20 decimals correctes i ha proporcionat una gran quantitat d'aplicacions pr??ctiques (centrals nuclears, rellotges d'alt??ssima precisi??, ordinadors), existeixen certs punts dif??cils en la interpretaci?? d'alguns dels seus resultats i fonaments (el premi Nobel Richard Feynman arribar a fer broma tot dient-hi "crec que ning?? ent??n veritablement la mec??nica qu??ntica").

El problema de la mesura pot ??sser descrit informalment de la seg??ent manera:

D'acord amb la mec??nica qu??ntica un sistema f??sic, ja fos aquest un conjunt d'electrons orbitant al voltant d'un ??tom o un conjunt de persones decidint-hi quina decissi?? a prendre timdriem descrites igualment dues situacions que s'adaptarien a una mateixa funci?? d'ona. L'esmentada funci?? d'ona es un objecte matem??tic que suposadament descriu la m??xima informaci?? possible que cont?? un estat pur.
Si ning?? extern al sistema ni dins d'ell observ??s o prov??s de veure com est?? el sistema, la mec??nica qu??ntica ens diria que l'estat del sistema evoluciona determin??sticament. Es a dir, es podria preveure perfectament cap on aniria el sistema.
La funci?? d'ona ens informa de quins son els resultats possibles d'una mesura i ses probabilitats relatives, per?? no ens diu qu?? resultat concret s'obtindr?? quan un observador provi efectivament de mesurar el sistema o coneixer-ne quelcom d'ell. De fet, la mesura sobre un sistema es un valor aleatori entre els possibles resultats.

Aquest fet planteja un problema seri??s: si les persones i els cient??fics u observadors son tamb?? objetes f??sics com quelcom altre, tindria que haber-hi alguna forma determinista de procedir despr??s d'ajuntar el sistema en estudi amb l'aparell de mesura, finalment van arribar a un resultat determinista. Pero el postulat de que una medici?? destrueix la "coher??ncia" d'un estat inobservat i inevitablement rere la mesura es queda en un estat barreja aleatori, semble que s??ls ens deixa tres sortides:

(A) O b?? renunciem a entendre el proc??s de decoher??ncia, pel qual un sistema passa de tindre un estat pur que evoluciona determin??sticament a tindre un estat barreja o "incoherent"