Multivers

De Viquipèdia

El concepte de multiverss es refereix a un conjunt hipotètic de múltiples [[univers]os més o menys independents i que n'inclouria el nostre. De vegades els diferents universos del multivers reben nom d' universos paral·lels. El desenvolupament de la física quàntica, i la cerca d'una teoria unificada (teoria quàntica de la gravetat), juntament amb el desenvolupament de la teoria de cordes, han fet entreveure la possibilitat de l'existència de múltiples dimensions i diversos universos. L'estructura del multivers, la natura de cada univers i les relacions entre els diferents components depen de la hipòtesi de multivers considerada.

[edita] Teoria dels universos múltiples d'Everett

Una de les versions científiques més curioses que recorren als universos paral·lels és la interpretació dels universos múltiples [1] de Hugh Everett (IMM). L'esmentada teoria apareix dins de la mecànica quàntica com una possible solució al problema de la mesura en mecànica quàntica. Everett va descriure la seva interpretació més aviat com una metateoria. Des de un punt de vista lògic la construcció d'Everett evadeix molts dels problemes associats a d'altres interpretacions més convencionals de la mecànica quàntica, tot i així, en l'estat actual de coneixement no hi ha una base empírica sòlida a favor d'aquesta interpretació.

El problema de la mesura, és un dels principals "fronts filosòfics" que obre la mecànica quàntica. Si be la mecànica quàntica ha sigut la teoria física més precisa fins el moment, permetent fer càlculs teòrics relacionats amb processos naturals que donen 20 decimals correctes i ha proporcionat una gran quantitat d'aplicacions pràctiques (centrals nuclears, rellotges d'altíssima precisió, ordinadors), existeixen certs punts difícils en la interpretació d'alguns dels seus resultats i fonaments (el premi Nobel Richard Feynman arribar a fer broma tot dient-hi "crec que ningú entén veritablement la mecànica quàntica").

El problema de la mesura pot ésser descrit informalment de la següent manera:

D'acord amb la mecànica quàntica un sistema físic, ja fos aquest un conjunt d'electrons orbitant al voltant d'un àtom o un conjunt de persones decidint-hi quina decissió a prendre timdriem descrites igualment dues situacions que s'adaptarien a una mateixa funció d'ona. L'esmentada funció d'ona es un objecte matemàtic que suposadament descriu la màxima informació possible que conté un estat pur.
Si ningú extern al sistema ni dins d'ell observés o provés de veure com està el sistema, la mecànica quàntica ens diria que l'estat del sistema evoluciona determinísticament. Es a dir, es podria preveure perfectament cap on aniria el sistema.
La funció d'ona ens informa de quins son els resultats possibles d'una mesura i ses probabilitats relatives, peró no ens diu qué resultat concret s'obtindrà quan un observador provi efectivament de mesurar el sistema o coneixer-ne quelcom d'ell. De fet, la mesura sobre un sistema es un valor aleatori entre els possibles resultats.

Aquest fet planteja un problema seriós: si les persones i els científics u observadors son també objetes físics com quelcom altre, tindria que haber-hi alguna forma determinista de procedir després d'ajuntar el sistema en estudi amb l'aparell de mesura, finalment van arribar a un resultat determinista. Pero el postulat de que una medició destrueix la "coherència" d'un estat inobservat i inevitablement rere la mesura es queda en un estat barreja aleatori, semble que sóls ens deixa tres sortides:

(A) O bé renunciem a entendre el procés de decoherència, pel qual un sistema passa de tindre un estat pur que evoluciona determinísticament a tindre un estat barreja o "incoherent"