De Viquipèdia
La dent de lleó (Taraxacum officinale), també anomenada camaroja, lletsó d'ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella i xicoira de burro, és una planta de la família de les asteràcies, molt comuna als prats de tot Europa. Les seves fulles i flors es poden menjar, i se li atribueixen nombroses propietats medicinals.
És molt característica i fàcil de reconèixer, no sol superar el 40-50cm. D’alçada. Les fulles son alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor d’un color groc daurat composta (en forma de margarida) que en madurar fa un fruit amb aspecte sedós, recobert d’una esfera de plomalls, que es dispersen d’una bufada portant les llavors per tot arreu.
Se la pot trobar en camins, prats, marges de boscos i jardins, es creu que es originária d'Europa, però ara es pot trobar a d'altres indrets del món.
[edita] Varietats
- Taraxacum officinale var. alpinum Koch
- Taraxacum officinale subvar. dissectissimum Koidz.
- Taraxacum officinale var. dissectum Schinz & Thell.
- Taraxacum officinale var. kalbfussi Sch. Bip.
- Taraxacum officinale var. lividum Koch ex A. Gray
- Taraxacum officinale subsp. paludosum Schinz & R. Keller
- Taraxacum officinale var. paludosum F.W. Schultz
- Taraxacum officinale var. palustre Benth.
- Taraxacum officinale var. parvula Hook. f.
[edita] Enlaces externos
