Demètries

De Viquipèdia

Demètries (grec i llatí Demetrias) fou una ciutat de Magnèsia a Tessàlia, a la punta del golf de Pagasitikós (antic Pagasos).

Fou fundada per Demetri Poliorcetes el 294 aC. La va poblar amb els habitants de Nèlia, Pagases, Ormènion, Rhizos, Sèpies, Olízon, Boebe i Iolcos, que van formar el seu territori. Fou el lloc de residencia principal dels reis de Macedònia degut tant a la seva situació estratègica i clima suau (fresquet al estiu i sense neu al hivern) con a la riquesa del entorn que proveïa tant de tota classe d'aliments com de fusta i altres elements necessaris.

Després de la batalla de Cinoscèfals fou ocupada pels romans (196 aC) que hi van establir una guarnició. El 192 aC fou sorpresa i ocupada per la Lliga Etòlia. Quant Antíoc III el gran va tornar a Àsia, Demètries es va rendir a Filip V de Macedònia, al qual els romans li van permetre ocupar la ciutat. Va seguir en mans de Macedònia fins a la caiguda de la dinastia després de la batalla de Pidna (169 aC).

Durant l'època romana va perdre importància però fou la capital de la Lliga dels magnets. En època cristiana es van construir alguns edificis, especialment dues esglésies, una al port del nord, anomenada Basílica de Damokratia, i un altre al sud de la ciutat, fora les muralles, coneguda com Basílica del Cementiri.

Encara existia al segle VI i al segle VII va quedar abandonada. Les seves restes son al cim d'un turó que avui es diu Gorítza, a uns 3 km al sud de Volo. Foren excavades a partir del final del segle XIX.

Es conserven restes de les muralles (uns 11 km) i l'acròpoli que era al nord-oest al punt mes alt de la ciutat. També es conserva el teatre, l' Heron (un temple al damunt del teatre), un aqüeducte, l'àgora sagrada (amb un temple i el centre administratiu de la ciutat), i l'Anaktoron (palau reial) al est de la ciutat al cim d'un turó i que va ser ocupat fins a mitjans del segle II aC, i mes tard fou usat pels romans com cementiri.