Danilo di Luca

De Viquipèdia

Danilo di Luca

Danilo di Luca, nascut el 2 de gener de 1976 a Spoltore, és un ciclista professional italià.

Va començar la seva carrera professional el 1998 amb l'equip italià Riso Scotti. Tanmateix, la seva primera victòria professional no va arribar fins el 1999 quan, després de fitxar per l'equip Tollo-Alexia, va guanyar la primera etapa del Giro d'Abruzzo. Encara va romandre a l'equip després de la seva fusió amb l'estructura d'Acqua & Sapone, aconseguint victòries importants l'any 2001 tals com la quarta etapa del Giro d'Italia i la clàssica de tardor Giro di Lombardia. Aleshores, va ser traspassat a l'equip Saeco-Longoni Sport.

Durant la seva estada a Saeco-Longoni va tenir una llarga ratxa de mala sort, que va començar quan va perdre la Vuelta al País Vasco en l'última etapa, una cronoescalada en què Andreas Klöden va prendre el liderat i la victòria final. Això, junt amb una successió de lesions i una falta de confiança per part dels directors, va fer que el seu rendiment es ressentís durant bastants anys.

Aleshores va fitxar pel nou equip Liquigas-Bianchi a la temporada 2005, amb companys d'equip tals com en Mario Cipollini, campió del món a Zolder el 2002, en Dario Cioni (quart a l'edició anterior del Giro), en Stefano Garzelli, guanyador del Giro del 2002, i en Magnus Backstedt, guanyador de la Paris-Roubaix el 2004. Va ser el líder de l'equip per la campanya de clàssiques de primavera.

Sa primera victòria d'aquesta temporada va arribar a la primera etapa de la cursa UCI ProTour Vuelta al País Vasco, on també es va emportar la victòria final després de derrotar n'Aitor Osa a l'última contrarellotge. Després va continuar demostrant una gran forma en les clàssiques de primavera, i va guanyar l'Amstel Gold Race i la Flèche Wallonne, agafant el maillot blanc de líder de l'UCI ProTour del belga Tom Boonen. Només una exhibició per part d'en Jens Voigt i el guanyador Alexandre Vinokúrov va evitar que en Danilo repetís la gesta d'en Davide Rebellin un any abans, quan l'italo-argentí va guanyar en una sola setmana les tres clàssiques de les Ardennes seguides.

Després de la seva ratxa de victòries va començar el Giro d'Italia 2005, on va aconseguir dues etapes i va acabar quart a la classificació general. Després va descansar unes quantes setmanes i va prendre part en el Deutschland-Tour i el Tour de Pologne. En aquesta última cursa, va acabar en un sòlid cinquè lloc.

Es va assegurar matemàticament ser el primer campió de la història de l'UCI ProTour amb un quart lloc a la Züri-Metzgete.

L'any 2006, en què ell va centrar tota la temporada al voltant del Giro d'Itàlia, que volia guanyar, va començar amb unes bones actuacions a la Tirreno-Adriatico, però quan va arribar la corsa rosa es va enfonsar i ni tan sols fou el millor del seu equip.

Es retirà del Tour de França després de la primera etapa a causa d'una infecció de pròstata, però es recuperà a temps per a guanyar la cinquena etapa de la Volta a Espanya, posant-se el maillot de líder.

La seva temporada 2007 va començar amb bon peu amb una victòria a la semiclàssica italiana Milà-Torì, però uns dies després va haver de renunciar a còrrer la Tirreno-Adriatico a causa d'un procés gripal. Una victòria d'etapa a la Settimana Internazionale Coppi e Bartali va ser el preludi a una existosa campanya primaveral, amb dos tercers llocs a l'Amstel Gold Race i la Fletxa Valona i un sensacional triomf a la Lieja-Bastonya-Lieja.

Al Giro d'Italia 2007 va guanyar dues etapes i va endur-se la maglia rosa final.

Precedit per:
Ivan Basso