Pròstata
De Viquipèdia
| Pròstata | |
|---|---|
 |
|
| Anatomia sistema reproductor masculí. | |
 |
|
| Relacions de la pròstata. | |
| Llatí | prostata |
| Gray | subject #263 1251 |
| Sistema | Sistema reproductor |
| Artèria nodridora | Artèria púbica interna Artèria vesical inferior Artèria rectal mitja |
| Retorn venós | Vena ilíaca interna |
| Innervació | Plexe hipogàstric inferior |
| Limfa | Nòduls limfàtics ilíacs externs, Nòduls limfàtics ilíacs interns |
| Precursor | Invaginacions endodèrmiques de la uretra |
| MeSH | Prostate |
| Dorlands/Elsevier | p_36/12671161 |
La pròstata (del grec προστάτης - prostates, literalment protector, guardià[1]) és una glàndula exocrina tubuloalveolar del sistema reproductor masculí, exclusiva dels mamífers.
La pròstata difereix considerablement entre les espècies, tant anatòmicament, químicament com fisiològicament.
Taula de continguts |
[edita] Relacions
- Anterior:
- Inferior:
- Posterior: uretra i recte
- Superior: superfície superior del diafragma urogenital i bufeta urinària
- Lateral: fibres anteriors del múscul elevador de l'anus
[edita] Funció
La principal funció de la pròstata és emmagatzemar i secretar un fluid alcalí (pH 7,29) que constitueix entre el 10 i el 30% del volum del líquid seminal que, juntament amb els espermatozoides, constitueix el semen. Les vesícules seminals produeixen la resta del líquid seminal. L'alcalinitat del líquid seminal neutralitza l'acidesa del tracte vaginal, prolongant la vida dels espermatozoides.
La pròstata també conté fibres de musculatura llisa que ajuden a expulsar el semen durant l'ejaculació, funcionant com una bomba.
Alhora la pròstata fa funcions de vàlvula, permetent sel.lectivament el pas de l'orina o el del semen.
[edita] Secrecions
Les secrecions prostàtiques varien depenent l'espècie. Generalment estan compostes per sucres simples i són lleugerament bàsiques.
En les secrecions prostàtiques humanes el contingut proteic és inferior a l'1% i inclou enzims proteolítics, fosfatasa àcida i l'antigen prostàtic específic (PSA). A més, les secrecions també contenen zinc.
[edita] Regulació
Per funcionar correctament, la pròstata requereix hormones masculines (andrògens), produïdes fonamentalment als testicles. Algunes hormones es produeixen en la glàndula suprarenal. Malgrat això, la regulació de la pròstata ve donada per la dihidrotestosterona, el precursor de la testosterona.
[edita] Desenvolupament
La pròstata es desenvolupa a partir de la paret modificada de la porció proximal de la uretra masculina durant la novena setmana de l'embrió. La condensació del mesènquima, la uretra i el conducte de Wolff dóna lloc a la glàndula prostàtica adulta, un òrgan compost constituït per nombrosos components -tant glandulars com no-glandulars- fusionats amb una càpsula comuna.
La glàndula de Skene que es troba en algunes femelles és homòloga a la glàndula prostàtica dels mascles.
[edita] Estructura
Una pròstata humana sana és lleugerament més gran que una nou. Envolta la uretra just per sota de la bufeta urinària i es pot tocar en un tacte rectal.
La uretra que passa per dins la pròstata s'anomena uretra prostàtica i es fusiona amb els dos conductes ejaculatoris (la uretra masculina té dos funcions: transportar l'orina des de la bufeta durant la micció i transportar el semen durant l'ejaculació). La pròstata està envoltada pels músculs del terra pèlvic, que es contrauen durant el procés d'ejaculació.
